31/03/05 0:00
TW
0

Les declaracions de bones intencions, com les d'algunes empreses que, almenys en la ment popular, són associades amb l'obesitat entre els joves, no sempre es reflecteixen en les accions. En el darrer any s'han presentat un seguit d'estudis i opinions que indiquen un lligam entre el menjar ràpid de les hamburgueseries i la mala salut dels joves entre dotze i vint anys. Cada vegada les persones som menys actives i això es reflecteix en la cintura, i en part és culpa de la cultura culinària del menjar ràpid. McDonald's i altres han començat a oferir més ensalades de les que fa uns anys ens hauríem imaginat possible, i per sorpresa de molts, no han destruït la imatge del negoci. S'ofereix verdura crua en molts restaurants «ràpids», i suc de fruita, tot allò que faci falta per millorar la imatge.

Però ara s'ha sabut que McDonald's ofereix a alguns dels cantants de música rap més coneguts dels Estats Units doblers si anomenen la «Big Mac», la seva hamburguesa més coneguda, en les seves cançons. És publicitat més que subtil. Alguns dirien enganyosa. Els artistes poden cobrar cinc dòlars per cada vegada que surti per la ràdio o la televisió una cançó seva que digui« Big Mac» a la lletra. La nova imatge de les cadenes de menjar ràpid és la d'empreses sensibles a les qüestions bàsiques de l'alimentació i que no exploten les debilitats dels més joves. Però aquest sistema d'introduir la seva marca en productes suposadament culturals no sembla massa transparent. També s'ha de dir, és cert, que no són els primers en utilitzar el sistema: la Porsche, la Gucci i el Dom Perignon també ho han fet, i en els seus casos no s'han sentit protestes. Sembla que hi ha coses que a les cadenes de menjar ràpid no els perdonarem, mentre que si ho fan d'altres no ens preocupa.