El que decideix

Els seus noms podrien estampar-se en la capçalera de cada carrer, l'efecte seria el mateix que produeixen els noms actuals. És trist conèixer-los i endevinar el seu destí en aquests moments: malalties, angoixes, silenciosos sofriments... anant d'un costat a l'altre volent apagar focs molt personals quan és ja massa tard, debades intentant tornar enrere. Solen ser germans de no haver cregut en el futur i també solen ser fills d'aquells que no van poder triar. Dintre d'ells, i sota una negra estrella, tot va massa depressa. Quasi com la curta vida dels llibres.

Servidor, sortint un moment i observant des de fora l'interior del mostrador, pot esdevenir un dells; és bastant fàcil i un exercici necessari. Aquí dintre el món no es para del tot, ens gira al voltant mentre vivim sobre un núvol de llibres que sempre suggereixen noves idees per a sortir de la gàbia i començar una altra guerra. Un dia d'aquests que et trobes comprovant la col·locació dels llibres notes com algú et posa la mà sobre lespatlla i et porta cap a dintre tornant les fitxes d'aquest joc al seu lloc. Aleshores, mires als ulls d'aquesta persona i comprens que com a mínim ha tret un llibre nou i ve a veure't i a tenir cura que tinguis cura i garanteixis un lloc estratègic en la copada graella del que s'està cuinant aquí dintre. Podria ser un d'aquests autors que exigeix ser exposat per lo bo que és i punt. O ser d'aquells que et mig amenacen amb una lectura íntegra (i en directe) de la seva última obra (en aquest cas el llibreter reacciona). Fins i tot aquell «escriptor» que ens insulta diàriament i encara aspira que quan arriba, algú li obri la porta i el rebin amb els braços oberts. El guanyador de premis nat, que està convençut de la seva incompresa genialitat o l'altre autor que insinua (que per part dels botiguers) existeix una maquiavèlica conxorxa contra ell. I per a conxorxes, la d'aquell que ve amb la seva mare i no gosa dir paraula. La seva protectora i familiar «agent literària» t'insinua que enviarà qualqú que et trenqui les cames si en una hora el darrer llibre del seu fillet no és al mostrador. Però, no, avui l'autor en qüestió porta sota el braç un exemplar signat, dedicat per al llibreter, potser, és dels pocs que coneix el secret del destí dels llibres i sap que el dissortat botiguer hi juga un paper d'una importància molt relativa i que tanmateix és el carrer i el gruix dels lectors (no la premsa cultural) el que decideix un aprovat o un suspès per als llibres. Lexemple més clar: «La sombra del viento» de Ruíz Zafón que fa més de quatre anys que no atura la seva venda. L'editor, encara, amb els ous d'or al cistell de novetats, no gosa treure'l en butxaca. I no atura de funcionar una obra que el primer any quasi no es mogué. Quí decidí el seu futur?

Àlex Volney, escriptor i llibreter