A un any de l'11-M

El conjunt d'Espanya encara viu traumatitzada per l'11-M, però en un sentit molt ample, que va més enllà d'aquell dia tràgic. Al Qaeda atacà Madrid perquè el Govern Aznar donà un suport amplíssim a la guerra de l'Iraq i no va fer cas de les multitudinàries manifestacions que li demanaven pau i no intervenció. I després de la matança, durant quasi tres dies el Govern Aznar s'escaparrotà a adjudicar l'autoria a ETA. La ferida actual és molt més ampla que la de tantes víctimes innocents, i ho demostra el divorci actual entre el PP per un costat i la resta de forces políques per l'altre. L'examen de consciència ha d'anar molt més enllà de l'obligat, just i emotiu acte de plorar els morts.

Aquest primer aniversari hauria de ser un bon moment per recuperar la concòrdia i el diàleg. Si el PP aspira a recuperar el Govern d'Espanya ha de fer examen de consciència sobre els errors comesos i ha de demostrar la seva disposició a posar els interessos del conjunt de la col·lectivitat i superar i arraconar dèries neoimperalistes que estigueren a punt de provocar una fractura social. Ara és hora de recomposar les coses i de recuperar l'optimisme.