IB3 Ràdio, lingüísticament deplorable

Escoltant IB3 Ràdio descobrim que ses Balears són «iyes», que Mallorca ès «Mayorca«, que Eivissa ès «Eibissa», que en Ramon Llull nomia «Yui», que ses pel·lícules no se veuen sinó que se «beuen», que es noviis no se casen sinó que se «cacen», que si avui és diumenge demà serà «diyuns», que un rellotge ès un «reyoye», que un cavall ès un «cabay». i així un desbarat darrere s'altre.

A s'hora de seleccionar presentadors de ràdio i televisió, se suposa que es domini de s'idioma parlat hi ha d'esser una condició indispensable. Quines proves lingüístiques han hagut de passar aquests presentadors contractats? Tan malament com xerren, ès impossible que n'hagin superada cap.

Lo pitjor ès que això té mala ferida: una paraula incorrecta o mal aplicada, o una frase feta mal construïda, són relativament bones d'esmenar just consultant un manual d'estil o comptant amb assessorament filològic, però sa mala pronunciació d'un idioma és com una taca indeleble que només se lleva amb cirurgia. Per tant, es responsables d'IB3 Ràdio només tenen dues solucions: o bé engegar es presentadors que han contractat i convocar ses places de nou, però aquesta vegada exigint un bon domini de s'idioma parlat, o bé contractar un logopeda disposat a aconseguir que aquests joves mallorcanos arribin a pronunciar un mallorquí digne, que no faci mal a ses orelles des qui l'escolten.

Esper que, amb aquesta ficada de pota comesa a sa ràdio, hagin pagat es mossatge amb vista a sa televisió: de cap manera un canal públic de ses Illes Balears pot contribuir a consolidar es mallorcano com a idioma propi de sa nostra comunitat. Seria un escàndol damunt un altre, perquè això que han fet amb sa ràdio no té consol.

Lluís Cerdó Fernández. Palma.