Curar-se en salut!

Jo estic molt content que les Illes Balears comptin amb una televisió pública pròpia, però pens, com molta altra gent, que la televisió que ens mereixem no és aquesta. I ho dic, no únicament pels criteris lingüístics i polítics que la regiran, que ja n'hi ha, sinó també per la manca d'ambició que el mateix Govern de les Illes Balears i la mateixa directora general de l'ent semblen tenir per dur endavant el projecte. Si el que volen, i no se cansen de dir-ho, és una cadena que tengui com a objectiu primoridal vertebrar i cohesionar el nostre país, cal que nesqui amb voluntat d'esdevenir el canal de referència d'aquesta terra. Però hi ha una evident contradicció entre aquest desig repetidament expressat i els baixos objectius d'audiència que es plantegen. Maria Umbert manifesta que vol aconseguir superar les audiències de TV3 i Canal 9 i arribar, en un parell d'anys, a un deu per cent de quota de pantalla. Independentment que ens creguem que només miram TV3 el vuit per cent de la població de les Illes Balears, que jo crec que som més, conformar-se amb un tímid deu per cent que, per afegit, no s'espera assolir fins d'aquí a un grapat d'anys, ho trob d'una magror esfereïdora.

En primer lloc, l'objectiu no hauria de ser batre la resta de canals que emeten en català, sinó guanyar espectadors per a la nostra llengua, per la qual cosa els que interessa passar davant són TVE, Tele 5 i Antena 3. Però això no és el més greu. El pitjor és que ja parteixen derrotats. No sé si és que no tenen cap intenció de lluitar per la primacia i ja donen el joc per escampat, o que, tal vegada més probable, no es veuen amb coratge de superar les altres cadenes i, per evitar després que qualcú els pugui retreure el seu fracàs, fan públic que només aspiren que els vegi un balear de cada deu.

Si se volen comparar amb TV3, haurien de prendre nota que és la televisió més vista a Catalunya i que, de bell comanament, els seus promotors ja s'ho varen plantejar com a objectiu: volien ser els més vists, i ho han aconseguit. I ho han fet, a més a més, amb una programació que, sense ser excel·lent, és una de les millors, amb moltes menys concessions a la teleescombraria que altres cadenes i emprant com a llengua vehicular un idioma que no parla un sector important de la població.

L'efecte pigmalió consisteix que les expectatives que es creen sobre quelcom, influeixen en el resultat final. És a dir, que si els mateixos responsables d'IB3 ja es creen unes expectatives tan magres, mai no arribaran allà on haurien d'arribar. Veurem si cohesionaran res o si faran els ous en terra.

Jaume Lladó, professor