Potser el veïnat tengui raó i aviat el preu de les verdures sia com el del peix, perquè els picapedrers d'ara han d'utilitzar la vella caldera de coure els botifarrons per encalentir l'aigua necessària per treballar en aquestes hores congelades del mes de març. I la bolla segeix donant voltes. I el fred tampoc no encasquilla aquest mecanisme senzill de realitats complexes. Només el pensament és capaç de simplificar-ho tot al nivell de la comprensió més planera de les estadístiques. Les prediccions parlen de niguls negres i temporals, de canvis climàtics i encalentiments, i els arbres resten sense florir a l'espera que el temps es posi al dia. Però és que la gent també va desbaratada i treu a rotlle memòries d'aquells anys antidiluvians que el fred en feia de més grosses que ara. Llavors les dones no comptaven a nivell estadístic, si no era per parir.
Les estadístiques més actuals sobre la diferència de sous entre treballadors i treballadores revelaven que, oficialment, el sector agrari s'ha despoblat absolutament de jornaleres. Les dones pageses assegurades a les Illes són zero als papers. A la realitat, però, és inimaginable encara ara la pagesia sense dones i madones, sense aquells corralets complementaris i marginals a l'economia, sense aquells majestuosos cossiols fets d'afecte que omplen les cases de poble, sense el perfum d'alfàbrega i moraduix,... Dins el cicle agrícola de batre, collir ametlles i figues, sembrar a solc, anar a muntanya, entrecavar, segar a mà i espigolar, les dones tenien a més tasques al corralet, amb una mica d'hort, i a la casa, on naixien els infants de mà de comare en temps de dides i on es transformaven els productes naturals en aliments i on totes les restes es reciclaven. A les matances, les dones feien la major part de les feines. A més feien el sabó i el llexiu, sargien roba i encara trobaven temps per cosir, brodar, fer jerseis i randa. Fer dinar i dissabte, com la resta de feines d'elaboració d'aliments i de la higiene de la casa, també els tocava. Els talls de dones, que eren contractades amb el simple acte de prendre'ls la xapeta i amb un jornal evidentment inferior al masculí, van ser substituïts per maquinària i productes químics. Les pageses anaren substituint el tall amb «feines d'embargo», telers per als fabricants de sabates d'Inca, enfilolls de perles per a les fàbriques de Manacor,..., fins que les van deixar entrar -amb menys salari que els homes, evidentment- a les fàbriques o després als hotels. Les màquines ara romanen abandonades o decoren els jardins de la costa. I la terra que no dóna és venuda per fer-hi casetes, xatels o el que sia.
l l l
Conquerit el temps femení com a temps d'oci en un món de producció i consum, ara les hores valen temps de treball oficial. Ara, les dones són més fumadores i al cafè s'hi compten en major nombre que els homes. Però és ben possible que les estadístiques, ni tan sols les relatives a la violència domèstica, no reflexin tot el joc de les dones treballadores que tendran problemes per incorporar-se a fer net als hotels. Cap estadística no reflexa la reserva laboral femenina. Cap estadística no reflexa la mare treballadora que tapa tares de la família. Cap estadística no reflexa els desequilibris dels pressuposts. Ni tan sols dels familiars.
I bé? Encara no puc entendre que Nadal no hagi esperat a la fi de la temporada per retirar-se, si en tenia ganes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.