TW
0

Tots els diaris s'han fet ressò de l'entrevista que varen mantenir el dijous passat el president Matas i la «presidenta» de Microsoft Ibérica, donya Rosa Maria Garcia, la qual havia vengut a Palma de la mà d'una de les empreses locals que ven el programari de la multinacional. Tanmateix, cap de les informacions que he pogut veure als diaris no arriba a filar en tot el seu abast els motius i els continguts de l'entrevista. Fet i fet, aquestes notícies esmenten -a tot estirar- que el president i la «presidenta» varen parlar sobre la implantació de la societat de la informació a les Illes en general i, molt en particular, de la gran importància que tenen les tecnologies de la informació per al sector turístic i, també, per al món educatiu. La qual cosa, en principi, no està ni bé ni malament, la senyora Garcia representa el que representa i fa la seva feina, cosa que no estic segur que es pugui dir de l'altra part, atès que segons una aclaridora nota de premsa de Microsoft, l'entrevista respon a una iniciativa de la «presidenta» i està emmarcada en tot un seguit de reunions que, amb el mateix objectiu, fa temps que va començar a fer amb tots els presidents autonòmics. Resulta molt preocupant que el president deixi a una empresa privada la iniciativa en matèria de societat de la informació, i més ara que tot just comença a engegar el megaprojecte «Ciutats Digitals», elaborat en bona part durant l'anterior legislatura. Per altra banda cal constatar que, de moment i fins aquí, el president no ha tengut cap altra reunió amb qualsevol altre dels agents involucrats en aquest tema, com sí que han fet els presidents d'altres comunitats autònomes que semblen estar més interessats en el desenvolupament tecnològic de la seva regió. Però això només seria una objecció menor, per ventura el president ja té concertades d'altres entrevistes amb d'altres agents, com per exemple representants del món del programari lliure o similar. El que resulta realment preocupant de la nota de premsa de Microsoft és que palesa la que sembla que és l'autèntica missió de la senyora Garcia, és a dir, fer arribar al president Matas el decàleg de propostes que emana directament del nou messies, l'amo en Bill Gates. Sempre segons aquesta nota, la nova Moisès va entregar en aquest encontre les Taules de la Llei per tal que el govern balear, amb el seu president davant davant, tenguessin ben clara quina és la llei que ha de regir la societat de la informació. Els estalviaré el recitat dels deu manaments, tot i que no em puc estar d'esmentar que el vuitè és un exemple paradigmàtic de tota la resta. Diu aquest manament que «Promouré la política de no-intervenció en els mercats i garantiré la neutralitat tecnològica de l'administració en l'adquisició de noves tecnologies». La qual cosa ja és, per ella mateixa, una clamorosa mostra de no-neutralitat, ja que hi ha tecnologies noves que no s'adquireixen, simplement s'incorporen. Per altra banda, el quart manament autoatorga a Microsoft un paper central en la definició del model educatiu del segle XXI i, d'acord amb això, la «presidenta» assegura que està negociant amb el conseller d'educació un conveni per introduir el programari de Microsoft a les escoles de les Illes, la qual cosa potser un cop mortal de desànim al projecte Xarxipèlag, els responsables del qual havien començat des ja fa estona, una incorporació assenyada i raonable de programari lliure, l'únic del qual els alumnes es poden emportar còpies a casa de forma legal.

En resum, a manca d'altres indicis més esperançadors, sembla que, avui per avui, tota la iniciativa del govern balear en matèria de societat de la informació descansa sobre el decàleg de Microsoft. Tanmateix, i al capdavall, desprès d'haver hipotecat, venut, regalat, perdut o tudat la Terra, la llengua i la dignitat, no ens hauria de venir de nou que ara hipotequin, tudin i venguin el futur del desplegament de la societat de la societat de la informació i del coneixement, personificat en aquesta submissió servil, inútil i estèril del sistema productiu i de l'escolar als designis de l'amo en Bill Gates. Per afegitó, el decàleg no parla de la recompensa -terrenal o no- per a aquells que el segueixin fidelment. Potser és que no n'hi ha, de recompensa, o qui sap si el que passa de debò és que és inconfessable.