Sense Catalunya

Dijous passat a vespre, de sobte, l'espectador illenc de Canal 33 rebia de forma pràctica (a pesar que oficialment no hi ha relació causa-efecte) la conseqüència del fet que la Generalitat es desentengui completament dels partits i ideologies que han vist tradicionalment en el govern català quelcom semblant al germà gran del que s'espera sempre protecció. El senyal del canal televisiu català s'esvaïa de cop, i la majoria dels qui el vulguin veure per un altre canal del dial hauran de cridar, i pagar, un tècnic. I no sempre ho podran fer. No per esperat, el traspàs va provocar manco impacte entre els devots. També és el símbol del que poden esperar de Catalunya els partits de l'actual oposició al govern del PP. Res. Una mostra suficientment clara de la necessitat que tenen de cercar vies d'acció política exclusivament balears i de no confiar en ningú més que en ells mateixos. Actualment el partit més estretament lligat a algun del Tripartit català és EU-Verds, que sota la subvenció i alè polític d'Iniciativa per Catalunya pretén crear una organització balear semblant a la dels seus col·legues catalans. És ver que l'estreta col·laboració del govern de la Generalitat amb el govern balear del PP no té perquè afectar les relacions orgàniques dels dos grups excomunistes, ara també una mica verdosos, però no és manco cert que la inexistència d'IC en tot allò que és el bessó de la sintonia PP-balear/PSC no aporta res exemplar per aquí seguir. Si un cas, EU-Verds en podrien extreure la conclusió que una vegada perduts els seus referents comunistes i ecologistes internacionals, gairebé esvaïda o sense acabar de néixer a la pràctica les dues referències nacionals, aferrar-se desesperadament a IC no és més que apostar per més del mateix, la incapacitat de trobar una via balear per a Balears. En el PSOE, la cosa encara és més cruel. Des de 1998 la sintonia personal entre Francesc Antich i Pasqual Maragall pareixia anar a més. Quan el balear governava, el català cada dos per tres era convidat a venir. Antich li donava tot el que era en la seva mà, participà en la bubota del triangle federalista socialista (Balears-Aragó-Catalunya) la vida del qual va ser tan efímera com el temps en que els fotògrafs acabaren la feina d'immortalitzat el trio formar per Antich, Maragall i Marcelino Iglesias... La derrota del PSC a les eleccions catalanes afectà com si fos pròpia els socialistes balears. Tanmateix, en fer-se possible el Tripartit, la depressió es mudà en quasi eufòria. Eren els temps en que per aquí ja n'hi havia que se fregaven les mans esperant Catalina Mieras, la consellera de cultura de Catalunya, com qui espera el messies. Poc els durà. En les negociacions entre Maragall i Matas per liquidar l'IRL, el Canal 33 i anorrear socialment TV3, el PSOE illenc no hi ha pintat res. Alguna informació per deferència entre veïnats, i res més. A Antich, tal i com se deia en un altre article, Maragall encara és l'hora que el rebi, i ja fa molt de temps que li ha demanat hora. Així, els socialistes autòctons haurien d'haver après que dels seus antics amics catalans poden esperar bones paraules, copets a l'esquena, però per molta sobrassada i ensaïmada que els regalin per fer-se simpàtics, mai no els tendran al seu costat quals els necessitin.