Saves que te quiero

l l l
Quelcom així a la vellura li passa a l'Associació de la Premsa Forana. És aquí i no diu res. Mira absorta tota aquesta marabunta de nous mitjans i es desentén del desenteniment que se'n fan els qui comanden. Els bancs, fins i tot, li fan la gràcia de tenir una cartilla semblant a les de jubilat amb pagaments mensuals d'interessos, que ben bé ni els serveixen per fer res, però satisfan el gust reprimit d'anar acumulant, d'anar guardant, perquè algú, algun dia -més jove, per suposat- pugui gaudir del patrimoni. Així i tot, les revistes dels pobles, fetes a deshores i a grapades, com els parenòstics, gaudeixen d'uns índexs de lectura que ja voldria ara per ara IB3, per exemple. I una difusió en un àmbit concret que mai tendrà la premsa en cadena. Els 'impactes' dels seus anuncis són múltiples i continuats com un degotís, que és el que li agradaria ser avui a una publicitat sense possibilitat de vendre res més directament, sinó de reforçar els hàbits. Riu-te'n de la premsa de franc, quan en Regalat ja és mort! Però, així i tot -i sobretot per això-, els poders públics la volen vellarda i arraconada, subsidiària i tocada, per exhibir-la com a un baldat, com un damnificat, que és quelcom que tothom finament entén si es repassa la multitud d'actes de solidaritat que s'han fet recentment pel tsunami.

l l l
De banda el paper que li fa fer qui tendria l'obligació d'atendre-la com a qualsevol altre mitjà i respectar-la per qui és i el que fa encara, la Premsa Forana té encara la sana virtut o la vilesa de beure's el cop i el menyspreu. I sortir quan li toca. I tenir contactes, poc carnals -com els que esmentava tenir la presidenta del Consell amb el PP (em desitgen, però no m'estimen), però entusiastes. El que es fa inaguantable és el tedi, la indiferència dels predicaires desmobilitzadors, d'aquells que clamen per la comunicació pròxima i atenen les cridades siderals del mòbil, dels croats per la llengua que posen anuncis als diaris forasters i només atenen i valoren l'espai del món del seu adversari. L'Associació de la Premsa Forana haurà fet bona part del patrimoni comunicatiu d'aquest país i els seus hereus és posssible que li escriguin l'epitafi de 'Saves que te quiero, però més encara a dins la tomba', quan s'acostin les eleccions. I tots anirem al funeral. La saviesa veritable, definitivament, és saber oblidar les beneitures del passat.

l l l
Del que més es parla en un poble no és del que diu la televisió, ni el que surt al diari. El rector se les ha tengudes amb la beata, és un bon titular. I ella no passarà més la bacina, una bona explicació de la notícia després de parlar del fred que ja s'allarga massa.