«Machuca»

Les nominacions als Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa serveixen per descobrir perles d'altres països que bé han passat desapercebudes per les nostres cartelleres, o bé encara no hi han arribat. Xile hi presentava Machuca, que finalment no figura entre les cinc finalistes. Fa algunes setmanes vaig llogar-la al videoclub sense cap referència prèvia més enllà de l'interès de veure una pel·lícula d'aquell país. La història d'un preadolescent de família petit burgesa en el Xile de 1973 previ al cop d'Estat de Pinochet i la seva amistat amb un indi pobre que viu en les barraques dels afores de Santiago és el retrat polític dels últims mesos del Xile d'Allende a través d'una escola per a fills de petits burgesos en què un capellà nord-americà progressista de nom McEnroe obre les portes als infants pobres, amb els conflictes de classe que això suposa. Andrés Wood, de 39 anys, que ha viscut la dictadura des de l'interior del país i que s'ha inspirat en la seva pròpia vida per contar-ho, té el mèrit d'haver dirigit la primera ficció sobre el cop d'Estat feta en aquell país. La pel·lícula, que va ser projectada en la Quinzena de realitzadors dins del darrer Festival de Canes, era estrenada en 27 sales xilenes el 5 d'agost del 2004 i des d'aleshores l'han vista 700.000 xilens (Xile té 15 milions d'habitants i es venen 11,5 milions d'entrades de cinema a l'any), un esdeveniment cultural i polític que ha rebut xiulets i aplaudiments. Deia l'escritor xilè Jorge Edwards, en una recent entrevista a El País, que a Xile «la transició democràtica no ha acabat i la reconciliació dels xilens encara no ha començat». Més de trenta anys després, el món que reflecteix Machuca és encara molt viu. La trobareu al vostre videoclub.