L'agressió a Bono

Molt desesperada ha d'estar la dreta espanyola per agredir el ministre José Bono, el més de dretes del Govern Zapatero, i en una manifestació anti ETA. I molts de nervis hi ha d'haver per insultar epatriota manchego com ho feien els reaccionaris dels anys trenta amb Lluís Companys o José Antonio Aguirre. És la prova més clara de l'estat de xoc que viuen. I més quan es tracta d'una qüestió de terrorisme. Se'ls posen els pèls de punta en recordar que han perdut el poder pel desastre de l'11-M i l'intent de confondre els ciutadans durant tres dies. S'encenen només de pensar que el PSOE ha recuperat el poder per un atemptat. Alguns dels seus panegiristes han arribat a qualificar la situació actual de cop d'Estat. I clar, després se'n van a una manifestació, veuen un ministre del PSOE, encara que sigui el més España cañí, i els entra la peguera i les ganes de cridar. Cal recordar que la dreta espanyola sovint ha tingut un mal perdre electoral. No suporten que les urnes els girin l'esquena. Però menys quan feien mil i un plans per continuar en el poder (a part dels mil i un dels seus projectes que ja estaven en marxa arreu de l'Estat i que s'han vist interromputs). Davant aquest drama, duen una enrabiada bíblica, com si els haguessin pres la cartera, com si Zapatero fos un okupa de Moncloa. Un dia se n'anaren a dormir amb una Espanya de dretes i l'endemà es despertaren en una d'esquerres sense cap període de transició per poder-ho pair i per deixar les coses arreglades. Per això el Madrid conservador bull. Per això ara amb la boca petita demanen eno a la Constitució europea igual que Esquerra Republicana. No obliden que l'eix francoalemany dóna suport a Zapatero. I no volen entendre que va ser Aznar qui els va dur a la ruïna amb la guerra de l'Iraq.