Ports

Una de les coses que resulten més frustrants d'aquest país és la manca de debat sobre iniciatives de gran abast i que acabaran influenciant decisivament el nostre futur. I justament el pitjor és que gran part del debat es produeix una vegada aprovada la decisió, quan la modificació i l'esmena és més complicada i, per tant, més improbable. Òbviament quan parl de debat ho faig pensant en un intercanvi civilitzat de parers que puguin enriquir-se de les aportacions alienes. Ara mateix és conegut que el Govern està preparant una llei de ports. Òbviament els ports són una matèria d'enorme transcendència a les Illes Balears. I ho són per ser una font de riquesa notòria i ho són per ser una infraestructura de gran impacte damunt el medi ambient. Els esborranys d'aquesta llei que han circulat no són precisament encoratjadors. No hi ha criteris clars sobre la possibilitat de construir nous ports esportius. No hi ha criteris sobre possibles ampliacions. Es vol desapoderar els ajuntaments de les poques competències que tenen sobre aquesta part del seu terme municipal. S'elimina el Pla Director Sectorial de Ports Esportius com a principal instrument d'ordenació territorial per dissenyar el desenvolupament d'aquesta activitat a l'espai físic, furtant la participació ciutadana a través d'aquesta eliminació. Es configuren les concessions com un títol d'apoderament i amb un procediment que no respon exactament a la transparència i l'interès general. Entenc que la no- aprovació encara del projecte de llei és precisament fruit d'un més que necessari replantejament de la qüestió. Un dels capitals més destacats que tenim a les Illes Balears és una zona costera que té un grau d'urbanització relatiu si ho comparam amb altres destinacions turístiques mediterrànies. Si ens fixam, un dels objectius principals d'algunes eines territorials és precisament protegir la costa. El Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística (POOT) de l'any 1995 va crear unes zones de protecció laterals que entre d'altres coses perseguien impedir que diferents zones s'acabassin unint en un procés que es considerava negatiu; zones que a més permetien generar espais preservats a primera línia. Les Directrius d'Ordenació Territorial varen crear les anomenades Àrees de Protecció Territorial constituïdes bàsicament pels terrenys no transformats que es troben en els primers 500 metres de la ribera de la mar. Convé recordar que aquests instruments varen ser aprovats pel PP. I convé recordar-ho perquè també en aquest tema dels ports podem assistir a una involució. Hem fet córrer rius de tinta parlant de qualitat i sostenibilitat i en canvi sembla que no aprenem res. Qualsevol proposta que suposi una amenaça a la protecció del nostre litoral és una cosa prou greu perquè tothom faci les aportacions més assenyades per evitar el desgavell. Personalment el que em sembla pitjor de l'esborrany de llei no és que aposti per nous ports esportius, cosa que consider una equivocació, ni tan sols que aposti per ampliacions, cosa que en general tampoc no consider que sigui el més convenient, el que em sembla més greu és que es vulgui escamotejar el debat a través de la creació de mecanismes que evitaran informacions públiques i evitaran determinacions concretes en un document total per a totes les illes. La planificació territorial és precisament el que ha mancat en un país massa exposat a l'especulació immobiliària i al consum urbanístic. Així com l'elaboració de la planificació pot generar inseguretat, tot i que transitòriament; la planificació aprovada genera seguretat i claredat. Allò que genera foscor, improvisació, descoordinació, corrupció i altres pecats és la falta de la planificació. Deixar els ports esportius al marge de la planificació seria la pitjor marxa enrera que podem imaginar.