El pla Ibarretxe (I)

A l'amic lector li deuen haver arribat alguns bramuls de la Brunete mediàtica davant el Pla Ibarretxe, i també deu recordar com Fraga ha proposat suspendre l'autonomia basca i Rodríguez Ibarra ha recomanat posar l'ertzainza sota el comandament directe del govern central. L'actitud de Zapatero d'acceptar parlar amb Ibarretxe (encara que només sigui per dir-li que retiri la proposta del Parlament basc) contrasta amb les desbarrades del PP i de bona part del seu propi partit. I això que el Pla Ibarretxe no és secessionista (si ho fos, ho expressaria obertament) sinó que és una proposta per acabar satisfactòriament amb el contenciós que els bascs mantenen amb Espanya. Espanya, però, té un problema: és una raresa dins el concert democràtic mundial i, en canvi, creu que és la norma. I no. La norma, en el països democràtics, és que la voluntat de la gent està per damunt de les constitucions i les convencions. Els demòcrates dels països civilitzats només es barallen i s'insulten, si arriba el cas, per temes menors. Quan el problema té substància, s'asseuen i parlen. Fins i tot els juristes de les democràcies consolidades tenen molt més seny i independència que els espanyols. El dret és molt semblant arreu del món, però és impensable que de la cúpula judicial espanyola en sortís un informe com el que redactà l'any 1998 la Cort Suprema del Canadà. A la pregunta, «L'Assemblea Nacional, la legislatura o el govern del Quebec poden, en virtut de la Constitució del Canadà, procedir unilateralment a la secessió del Quebec del Canadà?», responia, entre d'altres, amb aquestes consideracions: «La pròpia Constitució no tracta d'un recurs al referèndum, i els resultats d'un referèndum no tenen cap paper directe ni efecte jurídic en el nostre règim constitucional, però un referèndum pot proporcionar amb certesa un mitjà democràtic per conèixer l'opinió de l'electorat sobre qüestions polítiques importants en un cas determinat. El principi democràtic exigiria concedir un pes considerable a l'expressió clara per part de la població del Quebec de la seva voluntat de separar-se del Canadà fins i tot si un referèndum, per si mateix i sense res més, no tingués cap efecte jurídic directe i no pogués, per si sol, dur a terme una secessió unilateral. Les nostres institucions polítiques es basen en el principi democràtic i, en conseqüència, l'expressió de la voluntat democràtica de la població d'una província tindria pes, en el sentit que proporcionaria legitimitat als esforços que faria el govern del Quebec per a emprendre un procés de modificació de la Constitució per tal de practicar la secessió a través de vies constitucionals. (...) L'ordre constitucional canadenc existent no podria romandre indiferent davant l'expressió clara d'una majoria clara de quebequesos del seu desig de no formar més part del Canadà. Això vindria a dir que altres principis constitucionals reconeguts guanyen necessàriament sobre la voluntat democràticament expressada de la pobació del Quebec. Una proposició similar no concedeix prou pes als principis constitucionals subjacents que han de guiar el procés de modificació, especialment el principi de la democràcia i el principi del federalisme. Els drets de les altres províncies i del govern federal no poden retirar al govern del Quebec el dret d'intentar dur a terme la secessió, si una majoria clara de la població del Quebec triés aquesta via per tal com, i durant molt de temps, en aquesta cerca, el govern del Quebec respecta els drets dels altres. Caldria que hi hagués negociacions per a tractar dels interessos del govern federal, del Quebec i de les altres províncies, altres participants, així com dels drets de tots els canadencs tant dins com fora del Quebec».