Per desgràcia vivim en un temps en els quals un Ajuntament pot aconseguir que s'obri un debat públic sobre les merdes dels cans al carrer, però, hàbilment ens fa muts davant una ciutat entregada als depredadors i amb més gent vivint en unes condicions gens dignes.
La Sala té abandonats els ciutadans de Palma. No tan sols els regidors que tenen el govern sinó també els altres, els de l'oposició.
Els que es diuen representants nostres tanquen ulls, giren l'orella cap a una altra banda i torcen boques davant la realitat que tots els barris de Ciutat són víctimes de la més feroç especulació.
Avui ha botat als diaris el cas de Miriam Rader però per desgràcia casos com el seu han estat moneda corrent a la Calatrava, ho són a Santa Catalina i ho seran probablement demà a Son Espanyolet, La Soledat i els Hostalets. Casos que s'esmunyen en el silenci i l'anonimat que dóna ser pobre i desvalgut.
La Sala va tenir fa uns mesos un debat sobre la idoenitat de demanar la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO -irònicament, mentre eren destruïdes les restes d'un pont musulmà i un esperó renaixentista. Em fa molta gràcia que es discuteixi això, mentre que la piqueta destrossa sense pietat patrimoni arquitectònic i industrial, arrasa amb la geografia cultural i sentimental dels ciutadans, i destrueix la biologia humana dels barris convertint la nostra ciutat en una clovella buida.
Encara és l'hora de sentir parlar als salons de Cort sobre els joves que es veuen obligats a deixar les seves barriades, sobre l'impacte negatiu que pot tenir segons quines inversions públiques al barri (què ha passat amb La Gerreria? Què passarà amb el Puig de Sant Pere?) i sobretot d'una política dirigida al ciutadà.
No neg la importància d'una ciutat neta (es deuen referir al centre, supòs?), sense renou (torna a ser el centre, no és veritat?), una ciutat amb cultura (el centre, una altra vegada?), un ciutat comunicada (només al/amb el centre?) o amb alegria de viure.
Malgrat això, per què de cada vegada em sembla viure a un híbrid de ciutat camí entre noséaquí i noséacà? Malgrat això, perquè pens que Ciutat de cada vegada és més ciment i menys persones? Perquè em fa la sensació que aquest ambient de cementeri que ens envaeix és resultat de la sordesa d'uns, el mutisme d'altres i la ceguera de tots a Cort?
O s'ha donat un sus que no he sentit i que només acabarà amb la desaparició de la nostra ciutat tal com la coneixem?
Albert Herranz. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.