Sobre Joan Miralles

TW
0

Amb motiu de la darrera exposició de Joan Miralles celebrada a la galeria Vanrell de Palma i la casual trobada d'un petit catàleg que vaig imprimir fa gairebé 50 anys, exactament el 1958, i que va editar les galeries Quint titulat Pintores mallorquines, són adequades les següents anotacions.

En el catàleg es pot veure una fotografia de la recepció que oferí el llavors batle de Palma, Joan Massanet, als pintors. A la foto, devora el batle, puc distingir, entre molts d'altres, dos grans amics. Em referesc al marxant Rafel Palou Rubí, propietari en aquells moments de les Galeries Quint, i al company d'aventures periodístiques Joaquim Caldentey, més conegut per «Quinito».

Un total de 52 artistes figuren en el llibre, amb fotografies d'obres dels pintors que vénen acompanyades per un text redactat pel també bon amic Joan Bonet Gelabert. Entre ells cal fer referència a Joan Miralles. L'obra que el representa es titula L'Ascensió del Senyor. En Joan segueix amb la mateixa força i joventut que fa 50 anys i aquesta mostra que ara es pot admirar a Palma posa de manifest la llarga i sempre honesta trajectòria d'aquest murer nascut el 27 de juny de 1912. A la seva nota biogràfica del catàleg abans esmentat, puc llegir: «no assisteix a certàmens bravo Joan [....] Impressionista realista. Les seves admiracions són vers Goya, Greco, Fra Angélico i Boticelli. Parla de l'art actual i diu que una de les condicions més nobles del vertader artista és sentir l'ànsia de nous horitzons, la inquietud». Crec que aquestes darreres paraules demostren la categoria humana i artística del nostre estimat acadèmic. Repassant la llista dels pintors que formaren aquell catàleg, es pot observar que de la llarga relació, només alguns segueixen vius, com a més de Miralles Miquel Brunet, Pau Fornés, Mateu Forteza, Nicolau Forteza, Maria Vich i la meva estimada col·laboradora Caty Juan. D'altres han desaparegut sense que quasi es recordi el seu nom, i són: Jaume Abad, Margalida Amengual, Rafel Bordoy, Maria Alòs, Gabriel Cànoves, Emili Pou o Damià Vidal. Uns altres segueixen en el nostre record, bé per la seva qualitat artística bé per la gran quantitat d'obra que realitzaren. Del primer grup podríem fer referència a Pere J. Barceló, Dionís Bennàssar, Guillem Bestard, Josep Bover, Quinito Caldentey, Florita Macedonski, Miquel Llabrés, Maties Mandilego, Ramon Nadal, Pere Sureda i Rosa Palou. Del segon grup destacaríem Gregori Llobera, Mateu Llofriu, Guillem Porcel, Carlos Puntis, Bernat Ribot, Bartomeu Seguí, Maties Terrades, Guillem Vadell i Gabriel Vallés. Crec, però, que cal recordar de manera especial uns pintors que destacaren, sobretot, pel seu bon quefer artístic. Estic pensant amb en Juli Ramis, en Miquel Rivera Bagur i na Pilar Montaner. Com pot apreciar-se, són pocs els supervivents en només 46 anys d'història, tot i que, just és reconèixer-ho, la nòmina d'artistes mallorquins s'ha multiplicat per deu, o tal vegada més.

Per acabar aquestes paraules d'homenatge a Joan Miralles voldria recordar les seves paraules: «què és l'art modern? Les característiques de l'art més actual, més avançat, les trobam en pintures i escultures d'èpoques remotes. Per això crec que l'art pictòric més actual serà el que més interès desperti per les línies i els colors, independentment de l'escola que pertanyi i sia de l'època que sia». Unes paraules que quasi mig segle després de ser pronunciades continuen vigents i plenes de veritat.

Enhorabona Joan i que puguem disfrutar de la teva obra i de la teva casa-estudi de Deià molts d'anys.