Suport necessari?

Davall tota la retòrica i davall tota la tergiversació a la qual està donant lloc el Pla Ibarretxe existeixen debats ben interessants. Debats que afecten les Illes Balears. Un d'aquests debats consisteix a saber si les ampliacions d'autogovern de les nacionalitats i regions s'han de fer des de dalt, és a dir, un acord fet a Madrid entre el PSOE i el PP, aquesta és la reclamació màxima de Rajoy; o si aquestes ampliacions s'han de fer des de l'acord entre el corresponent Parlament autonòmic i la majoria parlamentària del Congrés dels Diputats, aquesta és la postura que ha defensat en el passat Zapatero. Perquè, efectivament, encara que el PP es vulgui atribuir un paper determinant en l'aprovació de les reformes, el seu paper, jurídicament, no és tan determinant. Serà determinant si els canvis impliquen modificacions constitucionals. No serà determinant si els canvis només impliquen modificacions als Estatuts, ja que en aquest segon cas n'hi ha prou amb els vots de socialistes i nacionalistes per tirar endavant aquestes ampliacions de sostre d'autogovern. Se dirà que una reforma aprovada en contra del PP és una reforma que no pot tenir gaire futur perquè quan la dreta torni governar -si això es produeix, cosa que es pot dubtar si continuen amb aquesta estratègia d'histerisme incontrolat- tornarà endarrere les reformes, com ha succeït amb les lleis d'educació. El que passa és que això no és així per dues raons. La primera raó és que els Estatuts d'autonomia no són lleis orgàniques normals, són actes legislatius complexos, ja que la seva aprovació i modificació requereixen dues voluntats: la del parlament autonòmic i la del parlament espanyol; per tant, en el cas hipotètic que els populars tornassin a la Moncloa només podrien tornar endarrere les modificacions estatutàries de les comunitats que estiguessin a les seves mans i sempre que aquella autonomia acceptàs fer-se aquesta espècie d'harakiri. La segona raó per la qual crec que les reformes no tornaran endarrere encara que el PP torni a manar a Madrid és perquè al final la seva posició és bàsicament electoralista, per un costat, i immobilista per l'altre. Electoralista perquè si no és així no s'entén per exemple que aquí, a les Balears, aquest mateix partit es vulgui convertir en el gran impulsor de la reforma de l'Estatut. Si la seva política d'oposició a ampliacions d'autogovern fos fruit d'una convicció profunda i no d'un càlcul interessat, aleshores no farien la reforma a les comunitats que governen. I és immobilista perquè, com bé explicava en Joan Riera en aquestes mateixes pàgines, en els avanços en el repartiment territorial del poder el PP sempre ha anat a remolc, sempre ha mostrat una certa resistència tot i que finalment hagi fet seu l'avanç i, fins i tot, se l'hagi volgut apropiar indegudament. Personalment pens que el President Matas sap perfectament que les coses són així, i per això mateix deu pensar que és una bona oportunitat per ampliar les potestats de decisió d'unes institucions que és molt més probable que mantenguin el seu color polític que les de l'estat. El problema és que en el PSOE hi ha veus i gent que voldrien un canvi d'opció, voldrien que el pacte d'ampliació es fes des de dalt, és a dir, entre els dos grans partits estatals. I recordem que així s'ha fet tradicionalment, pacte UCD-PSOE als principis dels vuitanta tot retallant les expectatives sorgides per la Constitució i el seu caràcter obert, i pacte PSOE-PP als principis dels noranta per equiparar nivells competencials de les distintes autonomies. Si s'imposa aquesta darrera opció -sigui amb l'excusa d'Ibarretxe, del tripartit o qualsevol altra- el nivell d'ampliació minvarà. Ara bé, hi ha dos elements que ens permeten ser optimistes. D'una banda, el PSOE té un compromís molt fort a Catalunya i amb el seu procés de nou Estatut. De l'altra, al PSOE li pot interessar marcar diferències amb el PP, i des del govern amb el lideratge que això comporta és molt més fàcil marcar aquestes diferències que des de l'oposició, on va jugar a un cert seguidisme de l'espanyolisme tronat i autoritari del Sr. Aznar.