Escenaris possibles

La primera, l'aprovació del Pla en el Congrés. Se podria pactar, entre Zapatero i Ibarretxe, que la Proposició de Llei sigui convenientment esmenada per salvar el Pla amb la preceptiva negociació. Si així passàs, podria reconvertir-se en una reforma estatutària constitucional. Amb la qual cosa, llavors, el govern basc, d'acord amb el central, el podrien sotmetre a referèndum. Però per això és imprescindible que PSOE i PNB-EA ho pactassin així. I no pareix massa possible, la veritat, perquè, a més, significaria que a la pràctica seria el Congrés el que hauria «fet» de veres el Pla, i no sembla que els nacionalistes poguessin acceptar tal cosa.

Si se descarta aquesta primera opció, i se dóna per fet que el Pla serà refusat, queda una via dins dels marges de la negociació per fugir de l'enfrontament salvatge. Que Zapatero i Ibarretxe pactin la confrontació diplomàtica de mínims. És a dir, a partir del rebuig del Congrés al Pla, el PNB-EA tendria el programa electoral fet, mentre que el PSE-PSOE també: el seu Pla alternatiu al dels nacionalistes. La situació, a la pràctica política, seria gairebé idèntica a la prèvia a dia 30 de desembre. Amb un cos central basc format per PNB-EA i PSOE, que compartirien el bessó de la necessitat reformadora de l'Estatut, se deixaria en els extrems igualats en el no a tot acord a PP i nazis. Si aquest acord, que hauria de ser fàctic, se pogués fer, aleshores serien les urnes les que determinarien la força negociadora de cada part. Si els nacionalistes no tenguessin majoria absoluta, llavors no els quedaria d'altra que rebaixar el seu Pla substancialment (en el Parlament basc) per apropar-se al del PSOE. Si la tenguessin, serien els socialistes els que haurien d'augmentar el seu Pla per acostar-lo al nacionalista sempre, emperò, que aquest fos llimat per deixar la sobirania aparcada a canvi d'una contundent posada en marxa de la via constitucional de la disposició addicional que permet molt d'increment de l'autogovern. Aquesta via donaria camí no només a l'acord PSOE-PNB-EA sinó també a l'acceptació d'ERC, que tendria possibilitats semblants per a la reforma de l'Estatut català. I alhora, obriria escletxa per a l'acceptació fàctica si bé públicament crítica del PP ja que no hi hauria reforma constitucional per tocar la sobirania nacional, i permetria també la probable tranquil·litat de la Corona.

En tercer lloc existeix la via de la marginació del PP per procedir a una reforma constitucional que faci real la plurinacionalitat de sobiranies compartides. Però sense l'acord del PP és molt complicada perquè s'hauria de canviar el Títol Preliminar de la Constitució, que vol dir que el mecanisme se regeix per: majoria de dos terços (234) dels diputats que proposin la reforma; com que no hi ha aquesta majoria actualment: noves eleccions que la donassin, la qual només podria ser amb l'enfonsament del PP i que PSOE-nacionalistes la sumassin; llavors, proposta de reforma i noves eleccions; si se manté la majoria i s'insisteix, redactat de la reforma i ulterior referèndum que l'aprovi. Mol complicat perquè pugui passar.

Si no són cap d'aquests escenaris, o derivacions però en el bessó iguals, només queda l'enfrontament directe i brutal. Si el PNB-EA tenen majoria absoluta el maig i tiren endavant, el govern nacional (ja ho ha dit el ministre de Justícia) acudiria al Constitucional, i si el govern basc insistís aleshores no quedaria més que decisions extraordinàries que suposarien l'enfrontament directe i frontal del PSOE no només amb el PNB-EA sinó amb ERC i, probablement, amb tota la resta de nacionalistes, la qual cosa conduiria inexorablement a un pacte formal entre els dos grans partits nacionals tant per aturar el Pla Ibarretxe com, segurament, tota reivindicació nacionalista, a causa de la pressió de totes les forces (Corona, militars, grans empresaris, banca, Europa...) que en aquest sentit convergirien sobre el PSOE.