Que la cultura aquí ha estat, i encara és, un joc de patricis és quelcom que ens ensenyà Miquel Barceló, aquell medievalista que va voler prendre la Mayurqa musulmana com a petit laboratori per endinsar-se a l'estudi d'Al Andalús desconegut de 800 anys d'història. Villalonga, el patrici d'aleshores, va reduir i tergiversar la hipòtesi de Barceló difonent que l'historiador deia que aquí tots eren moros o catalans. L'historiador felanitxer, davant aquests eminents cervells amb orelles de fusta, va agafar atapins i assentà càtedra a Barcelona. Vaig recordar la sentència i el fet a Jordi Bayona, espavorit de les excuses que un editor li posava per publicar la novel·la que havia escrit sobre el Pacte de Progrés. Ell no era Joan Alcover, un escritor encobeït rere el polític maurista, ni provenia del món eclesiàstic, com Costa i Llobera, de qui se celebraven els cent cinquantenaris, només en comparació amb la celebració de l'any Pere Capellà, quasi animada institucionalment tan sols per l'Ajuntament d'Algaida. El llençol de la indiferència és la mortalla que et posen els patricis per enviar-te al bagul.
Inforaiguer, una editorial amb vocació marginal, que en diran alguns correctes analistes, va publicar aquesta novel·la -una mica gruixuda, la veritat-, però escrita en calent i farcida d'històries i anècdotes del torcebraços pel poder a un govern més excepcional que d'excepció, com apunta el títol del llibre. La condició per publicar-la era que l'havien de dur a vendre al mercat, perquè l'editorial no té magatzem per acaramullar paraula viva ni guillotina per matar-la i perquè, a més de la manca d'hàbit lector general, la boira de les suspicàcies polítiques regnant podia fer malbé el paper massa aviat. En definitiva, que de les restes del dinar de nadal se n'havien de fer raoles i fora tudar res. S'han fet presentacions, més encertades unes que altres, per molts pobles. Alguna, fins i tot, podia semblar una sessió de teràpia de grup. A poc a poc, més que una píndola contra l'amnèsia imposada, que és com li agrada definir l'autor la seva obra, ha esdevingut un reconstituent. És el cas de l'acte que va tenir lloc en el pont de les rebaixes a Algaida, el dia que tot el poble havia de tenir esment a les noces d'aquella màquina de fer dodbers que n'ha sortit del poble. Rere l'erudita introducció de l'historiador i periodista, Pere Fullana, que confessà no haver llegit encara el llibre, Gabriel Oliver -nom d'aquell professor de magisteri que alguns alumnes no coneixen («Este año no tendremos al puto «mayoral», nos lo han cambiado por un tal Gabriel Oliver») comentaven a inici de curs un estol d'estugosos amb la cultura catalana) va encetar una viva, però irònica, reflexió i debat de futur amb l'expresident Antich. Els mitjans, com és habitual, no hi havien enviat informadors a una catatomba d'aquestes. Però allà hi va aparèixer, per art de màgia l'innombrable bubota de les esquerres entre noms críptics i nombres indesxifrables, entre laments de mancances i retrets d'excessos. A Algaida, sobretot per Sant Honorat, també n'hi ha que saben que baix el llençol de la bubota s'hi amaga el solpasser de beneir dels patricis, que tant agrada que els deixin jugar a alguns caperruts de la plebe.
I bé? Vos recordau que fa una vintena d'anys s'anuncià una ona que se n'havia de dur mitja Mallorca i que provocà tanta alarma? A Algaida se'n recorden que estaven ben tanquils perquè seria de la part que quedava.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.