De fora Mallorca, altrament dit «Internacional»

TW
0

Ha passat per la tertúlia en Saito, vell company i amic d'estudis a l'Escola de Comerç. D'ençà que ha liquidat l'històric Niàgara, fundat pel seu pare, en Saito viu com el Déu de bé: es passeja, viatja quan li ve de gust i manté una llarga fidelitat als plaers de l'existència. Abans de partir, per continuar la seva passejada diària de deu quilòmetres, em recorda una veritat fonamental i massa sovint oblidada:

-Per a nosaltres, els mallorquins, les cinc parts del món són: Mallorca, fora Mallorca, Cuba, París de França i Terra de Moros. I a escopir, en el carrer.

Ha formulat l'apotegma amb aquella convicció que no deixa marge al dubte. Mentre encara hi pens, el sabor del croissant amb el cafè amb llet em fa pensar en l'impossible desdijuni d'amples masses de població, fora Mallorca. Sense dramatitzar, tanmateix, perquè ben a la vora d'on sóc, en Màrius, el cambrer, pronuncia una altra veritat d'aquelles que no necessiten demostració:

-Sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà, de rics i pobres.

Suara, l'enllustrabotes de la plaça, havent après la lliçó, afirmava contundent que ell se sentia millor prop dels rics. I la raó és ben simple i ben humana:

-És un lloc on sobren coses, i sempre en pots pellucar qualcuna.

Es veu que la moral del meu barri, d'aquesta gent tan meva, deu tenir antenes posades en els moviments de la política internacional. Perquè quan arriba «El Xoco», duu unes dents esmoladíssimes del nou Pla Marshal que ara els anglesos propugnen per posar remei al desesper dels països més pobres.

-A Edimburg -em diu-, el ministre del Tresor Gordon Brown ha anunciat proposar una moratòria del deute a la zona afectada petsunami i la condonació immediata a Sri Lanka.

-Em sembla una lloable actitud solidària. Vivim en un món que no es pot desentendre de res ni de ningú. Beneficis i perjudicis poden actuar com vasos comunicants.

-Això diu i això pensa, Gordon Brown. Proposa un programa d'ajuts semblant al que desenvolupà a Europa, el 1948, el generaGeorge Catlett Marshal, quan era secretari d'Estat del president Harry Truman.

-Crec recordar que per aquest motiu, egeneral Marshal fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

-Fou com dius, el 1953. Ara, amb un esperit semblant de solidaritat, Brown fa una crida mundial per acordar la moratòria del deute als països pobres; donar a les zones indigents possibilitats comercials en la propera ronda comercial, i, a més d'incrementar els ajuts amb el 0'7% del PNB, endegar un nou organisme financer internacional que pugui ajudar els països necessitats, de manera immediata.

-Lloables propòsits maneja, el canceller de l'Exchequer, el departament de la Hisenda pública del Regne Unit. Ara haurem de veure com s'ho pren el president Tony Blair, que de fa temps no li té un gran apreci, a Brown.

-Blair el que ha de fer és maldar perquè els anglesos oblidin que es va quedar de vacances a Egipte mentre a l'Índic morien tants britànics. Una vergonya!

-Ha negat que fos per qüestions de cirurgia estètica.