Un al·lot de 14 anys de Lloret va adquirir la consciència que hi havia empreses a Catalunya que no etiquetaven en català. Aquest jove sabia, perquè li devien haver dit o explicat, que aquestes empreses incomplien la Llei del català i també sabia que no etiquetar en aquesta llengua, a més de ser un acte il·legal, perjudica la llengua catalana. Per tant, va decidir enviar-los un correu electrònic, explicant que la seva obligació era etiquetar en català, i que esperava que li donassin explicacions del per què no ho feien. A més, els va advertir que si en una data determinada no li havien contestat fent una explicació entenedora, que ell els seguiria enviant correus electrònics i avisaria els seus amics perquè també ho fessin. Fins aquí l'actuació d'aquest adolescent de Lloret, que ha estat presentat a molts de mitjans de comunicació com a cap de l'Exèrcit del Fènix que havia de bombardejar les empreses amb correus electrònics, quan segons declaracions de la seva mare, ell escrivia des del seu web, que té el nom de l'exèrcit de Harry Potter i que firmava els correus amb aquest nom, que no se n'amagava, i que no havia utilitzat la paraula bombardejar.
Denunciat el xicot per alguna de les empreses, es degueren fer sonar totes les alarmes possibles de seguretat de l'Estat, ja que el 30 de setembre durant les primeres hores de la nit varen arribar des de Madrid vuit cotxes que duien 20 policies d'una brigada antiterrorista, que varen anar a casa del jove per apropiar-se del seu ordinador, el del seu germà i per interrogar-lo, cosa que es va fer l'endemà a Blanes. Després de ser acusat de terrorista, es va posar en mans de l'Audiència Nacional de Madrid i el dia 15 de desembre declarava davant la fiscal de menors. Uns dies després, ell i la seva família haurien de passar un tests psicològics, un per demostrar que no era un terrorista en potència i els pares per veure com havien educat un fill que exigia uns drets per mitjans pacífics, però que no eren normals a la seva edat. Ja ens podem suposar la pel·lícula i el resultat, un nin de 14 anys terroritzat (ha hagut d'acudir al psiquiatra) per haver demanat a unes empreses, que actuen i treballen a Catalunya, que complissin la Llei.
En canvi, Josep Lluís Carod Rovira va anunciar, davant el fet de la intervenció del Govern per impedir que la selecció catalana de hoquei pogués intervenir en competicions internacionals, que pensava que ningú de Catalunya no hauria de donar suport a la candidatura olímpica de Madrid el 2012. Tot d'una la premsa de sempre i els tertulians de tots coneguts, varen acusar els catalans de boicotejar Madrid, i es va començar a insinuar primer i escampar-ho després, que els madrilenys (fet que es va estendre a altres parts de l'Estat) no consumissin productes catalans, especialment vi i cava. Això va córrer per Internet a través de mòbils i correus electrònics, va ser aconsellat per alguna televisió i ràdio, i es va posar en pràctica, hi havia anul·lacions de comandes fetes i ni la seguretat de l'Estat ni cap brigada antiterrorista es va immutar.
A Mallorca, l'escriptor Sebastià Alzamora va assegurar que les persones que deien que el valencià no és català o tenien un coeficient intel·lectual baix, ja que no feien cas del que diu la ciència sobre aquest fet irrefutable o eren males persones que l'únic que volien era fer mal a la llengua catalana, i intentaven esmicolar-la. Però Alzamora va utilitzar unes paraules directes, encara que en sentit metafòric, ja que ell sap perfectament que les mares no hi tenen res a veure en aquesta qüestió i tots sabem que aquestes paraules s'han usat milions de vegades en el mateix sentit que ho va fer l'escriptor. Una agrupació que fa això, negar la unitat de la llengua, es va encarregar d'amenaçar de mort Sebastià Alzamora («un milló de pessetas a n'aquí provi que l'ha escabetxad» -deia el pasquí). Tampoc ningú no es va immutar. Ningú no va enviar les brigades antiterroristes. Quantes injustícies haurem de seguir suportant en aquest nounat 2005 com si fóssim persones que viuen en un territori colonitzat?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.