Aquest no és un article de reis

Que tot es pot parlar, sempre que sigui en el marc de la Constitució, és una evidència política inqüestionable: la Constitució conté els mecanismes per canviar-la. Així es pot mudar la Carta Magna sense violar-la; trencar-la seria un cop d'estat que ningú vol. Ni tan sols Ibarretxe. El lehendakari ha posat el govern espanyol contra les cordes i els socialistes catalans al descobert. Ja ningú no se'n recorda quan, a principis de la legislatura, es va obrir al Principat el debat sobre si s'havia d'aspirar a «superar la Constitució». Una discusió tancada en fals amb declaracions dels dos presidents, tan amics. El projecte de reforma de l'estatut basc no trenca la Constitució. La 'supera', si voleu. Fixau-vos, si no, com la centralitat política espanyola -composta pels dos partits hegemònics- basa les crítiques al pla no al pla en si, sinó en els suports que ha rebut el pla. Ja hi tornam a ser: la cúpula del règim anterior estava convençuda que l'exèrcit era el garant de la unitat d'España, i no per això acusam l'actual ministre de defensa -que fa unes setmanes ens va recordar precisament que l'exèrcit té el mandat de mantenir España unida- de franquista. Ni en titllam tampoc la Constitució, valga'm déu, taronges navel. Ibarretxe li ha donat a Rodríguez Zapatero la millor eina per tancar el conflicte basc: el referèndum. I el president espanyol només té una sortida intel·ligent per a l'envit del lehendakari: acceptar-lo. Negant-s'hi només radicalitzarà posicions: el tarannà demana fair play, i el fair play, en la democràcia, és acceptar la voluntat del Parlament, per posar només un exemple, vaja. Qualsevol altra decisió l'haurà motivat la por a les dissensions, a la fuita de vots cap a l'altre partit central espanyol. Però el cap de l'executiu té un punt a favor: les eleccions van ser fa quatre dies. En tornar-ne a haver, el referèndum ja s'haurà -ja s'hauria- celebrat mesos enrere i, tant si s'ha votat sí -els socialistes poden donar un impuls al projecte federalista, «Espanya guanya»- com si ha sortit el no -els socialistes surten victoriosos de l'aposta, «España guanya»-, els mesos donen aire, i l'aire perspectiva. I tot el camí que es faci d'aquí als pròxims comicis es pot blindar, de manera que si tornassin 'els altres' no tenguessin més remei que reformar el sagrat ordenament constitucional per redreçar-lo. Sospitam el meu negre i jo, però, que 'els altres' i 'els uns' s'ordenen simplement sota l'inquietant nom d''els mateixos'. Una pena: España guanya perquè Espanya potser és tot just una variació formal. No deixen, en definitiva, gaires possibilitats...