Ser nacionalitat històrica

Divendres passat es compliren 775 anys de l'entrada de Jaume I a Medina Mayurqa i l'inici de la construcció d'un estat que fou independent entre part del segle XIII i fins a mitjan XIV, i que en diferents èpoques ha gaudit de quotes importantíssimes d'autogovern. Aquest passat, però, també està tenyit d'etapes obscures en què els drets dels illencs foren tallats i en què es patí la humiliació de les seves llengua i cultura. Recobrat l'autogovern ara fa poc més de dues dècades i immersos en un procés de transformació de l'Estat espanyol envers un major reconeixement de les nacionalitats històriques, les Balears han de desenvolupar tot el seu vigor i energia per també assolir la categoria de nacionalitat històrica, amb els mateixos drets que les altres autonomies que tenen llengua i cultura pròpies. Aquesta és l'única manera de romandre fidels a l'esperit i al vigor dels pares fundadors, i també de mirar al futur amb el coratge i l'empenta que ells ens llegaren. Ara que altres nacions planten cara al ranci, caduc i interessat centralisme madrileny, el país creat per Jaume Cap d'Estopa, Nunó Sanç i els cosins Montcada no pot restar darrere la roca, a esperar si li caurà qualque almoina quan Catalunya i Euskadi arribin a la plenitud autonòmica i puguin tractar de tu a tu les faldes del Guadarrama. És l'hora d'assumir l'antiga valentia, de ser reconeguts com a nacionalitat històrica amb els drets inherents a aquest fet inalienable.