Vénen mal dades

Sabia què deia, Karl Marx, quan manifestava com n'era, de llastimós, un temps en el qual calia lluitar pel que era evident. Paraules, alhora, expressió contemporània de la marxa per les igualtats i la justícia, però també profètiques. I consti que la profecia no era el seu fort, les coses no han sortit, ni prop fer-hi, com ell pronosticava. Ni contemplà mai, tampoc, problemes com els de Salamanca i València. Què passa per aquestes ciutats bellíssimes, entranyables? Res de bo. Per provar de resoldre la crispació creada amb l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca, la Comissió de la Dignitat recomanava, divendres passat, la devolució dels papers en litigi a la Generalitat de Catalunya. Resposta del president de la Junta de Castella i Lleó, que es diu Juan Vicente Herrera: els membres de la comissió d'experts són una llàstima de personalitats del món de la cultura. A l'Ajuntament de Salamanca li fan costat i desqualifiquen la independència de la Comissió, al·legant que fa la farina blana a un Govern supeditat als interessos del tripartit. I l'endemà mateix, no hi ha dia més proper, un milenar de persones es concentren a la plaça Major de Salamanca, la més bella d'Espanya i potser entre les millors d'Europa, cridant que l'Arxiu no es mou i dignitat de Salamanca: «defensa numantina». He hagut de recordar, per culpa seva (jo no en tenia cap gana), Joan Maragal i la seva esgarrifadora, avui, Oda a Espanya, que ell assajava com un pont del diàleg: