La Conferència Episcopal i la crispació política

La reiterada coincidència de les directrius de la Conferència Episcopal espanyola amb algunes de les campanyes del Partit Popular contra el Govern socialista han donat peu als més suspicaços a pensar en alguna cosa més que una simple coincidència i a parlar de bona sintonia entre la institució eclesiàstica i el partit conservador. Ahir, Dia de la Sagrada Família, la Conferència va desenvolupar una àmplia campanya contra el matrimoni entre homosexuals i en defensa del matrimoni tradicional, sense especificar en quin estadi històric de la institució matrimonial s'han de mirar els catòlics, si en etapes de submissió de l'esposa al marit o en models més evolucionats. Ja és la segona campanya contra aquest punt del programa socialista, i no serà la darrera. Tampoc no ens ha d'estranyar massa, tota vegada que, des de la mort del cabdill Franco Bahamonde, la jerarquia catòlica s'ha manifestat amb més o menys virulència contra la interrupció de l'embaràs en qualsevol cas, contra el divorci, etc. Havent arribat a una entesa molt favorable amb el govern que presidia José María Aznar, ara la jerarquia catòlica es troba incòmoda i els mitjans de comunicació de la seva titularitat s'han lliurat amb entusiasme cridaner al servei del Partit Popular. Això no obstant, la Conferència Episcopal insisteix que no fa campanya contra el Govern socialista, malgrat l'oposició sistemàtica que manifesta als canvis proposats per l'Executiu que presideix Rodríguez Zapatero. Vist el panorama des d'una certa distància, s'ha de reconèixer que la jerarquia catòlica té motius per estar fellona, ja que se li ha estroncat una tendència que li era molt favorable -basti al·ludir als assumptes relacionats amb l'ensenyament com a botó de mostra. Els privilegis que beneficiaren la jerarquia durant els governs d'Aznar, i molt especialment a la segona legislatura, podrien haver tengut, si no un preu, sí algunes compensacions. Si fos així, tal volta podríem valorar els silencis eclesiàstics, per exemple en episodis com el de la guerra contra l'Iraq i l'actitud del Govern d'Aznar, sobre la qual per ventura molts de catòlics haurien desitjat conèixer la posició de l'Església; o en la renúncia a exigir del govern de dreta que reconstituís la indissolubilitat del matrimoni o deixàs sense efecte la llei que permet la interrupció de l'embaràs en determinats supòsits. La jerarquia catòlica no va posar mai el Govern d'Aznar en el més petit compromís. Ara contribueix molt notablement a la crispació del clima polític, cosa que afavoreix sens dubte les aspiracions del partit d'Aznar, Zaplana i Acebes.