Un llibre pòstum

Tantes vegades inoportuna, la Mort, no ha permès que el bon amic Guillem Simó (Palma 1945-2004) pogués arribar a veure el seu primer i únic llibre de versos 19 poemes amb música, on aplegava, en síntesi guiada pel bon gust innat, i el llarg procés de cultura, una selecció del seu treball literari, datada entre el 1973 i el 2000. Vaig esser afortunat de reprendre, amb ell, acompanyat de la seva esposa Carme Vida, una antiga amistat que es remunta als primers anys 60. Dins un grup literari grenyal, adolescent, coincidíem, ell i jo, amb Antoni Ramis Amorós, Josep F. López, Guillem Frontera, i no sé si algú més que la memòria ara no diu. Quan venia a Mallorca, era també amb nosaltres el malaguanyat Vicent Calbet, aquell gran pintor d'Eivissa. Després, havien passat molts anys que gairebé no ens vèiem. Entretant, Guillem Simó s'havia llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, el 1972. I en el número 3 de Randa (1976), ens oferia un magnífic article d'investigació, Notes per a una història del projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes (1931), on documentava la prehistòria del nostre procés autonòmic. Més tard, aquest treball, ampliat, esdevingué el llibre firmat conjuntament amb Isidor Marí El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (Eivissa, 1991). Entretant, Guillem Simó havia treballat en altres direccions: la història literària i la lingüística. Era catedràtic de Llengua i Literatura Catalana a un institut de Palma. Arran del nostre reencontre, deu fer poc més d'un any, les coses havien canviat. Estava fart de donar classes i només trobava plaer en una dedicació, ja prou llarga, a l'escriptura, la música i la pintura. Algun tast de sensibilitat havia donat a conèixer a través de S'Esclop, però en aquesta triple punta de llança estètica era, pràcticament, un desconegut entre nosaltres. Quan em va mostrar l'original de 19 poemes, no vaig dubtar a oferir-li la publicació a La Sínia d'El Tall, que ell acceptà il·lusionat. Però volgué que el volum, a més de la poesia i la plàstica, dins l'estil de la col·lecció, incorporàs també partitures i un CD que formaven un tot amb la seva lírica escrita i dibuixada. Xavier Prohens, Xavier Carboneli la gent d'ACA col·laboraren generosament en el projecte, i el resultat és un volum en el qual no manca res, si no és la impossible mirada viva de l'autor. N'Aquil·les, com jo mateix, es dol d'aquesta fatalitat irreversible.