Els principis de la pau

L'única ciutat musulmana on he estat és a Istanbul, record la cara de pau que tenia un vell al qual li demanàrem una adreça, eren uns ulls plens de bondat i una expressió que em semblà que no havia vist mai aquí. Record la finura i la sensualitat de la dansa del ventre, que per cert no s'ha conservat a cap país cristià, on ens pensam que som els més tolerants i democràtics. Però es veu que no ho eren tant si es carregaren una de les danses més antigues del món, plena de vida i alegria. En canvi la imatge que ens ofereixen els nord-americans és el de la guerra, els trailers de ses pel·lícules són plens de violència i mort, massa! Els dels negoci de la guerra, els quals s'imaginen dins la seva ment psicòpata que hi ha terrorisme pertot arreu i, els principis de la pau que genera tolerància, respecte i bellesa.