Qüestió d'interpretació

Ahir vos explicava que eMinisteri de Foment podia haver acceptat una part dels informes que els serveis jurídics de la Comunitat havien preparat per a justificar les obres de la senyora Cabrer. Era una qüestió de bona fe i de ganes d'arreglar l'estropici. Però el consens no és una opció unilateral ni al crit d'«ordeno y mando» que tant caracteritza la consellera com a la ministra. La mateixa consellera reconegué que la reunió acabà versant sobre interpretacions de la llei i, de manera implícita, confirmava que volgué imposar la seva versió. En el pòquer institucional, una «escala ministerial» és més que una d'«autonòmica». Imposició per imposició, ara tenim la versió dels juristes de l'Estat. Una alumna de dret destacada com ella (els seus professors en parlen bé) hauria de saber que les lleis s'interpreten i que, quan és possible, sempre és més ràpid i segur pactar les diferències que topar amb la instància definitiva convenient a la teva interpretació. Si les lleis no necessitassin interpretar, la policia ocuparia el lloc d'uns jutges innecessaris. Per sort, no és així, i la docta consellera ens haurà d'explicar per què juga tan fort si sap que, en el millor dels casos i al final de qualsevol procés judicial, ni els altres no ho perdran tot ni ella no ho guanyarà al 100%. Que ens estalviïn la maleïda crispació, que tampoc en política no hi ha mai dues respostes exactament iguals perquè no hi ha mai dues situacions idèntiques. En altres paraules, el 2004 no és el 1993, quan e«váyase señor González» els anà tan bé.