Les miccions de D. Fernando Savater

Només una vegada he tengut l'oportunitat de parlar amb vós, don Fernando. Fou a l'Illa de Menorca i era a tomb d'un debat públic on jo havia de defensar la «cultura» del trot i vos la del galop. Jo abans de partir vaig demanar el parer a un bon amic meu, veterinari de professió, que em va dir «no hi vagis: faràs segon; en Savater és un 'pájaro». Jo vaig quedar tan fortament desencoratjat que fins i tot vaig pensar en una retirada prudent. Tanmateix, vaig anar-hi. Havia donat la paraula als meus amics menorquins i a més la temptació de conèixer una persona com vós a qui li agraden tant els cavalls -més és impossible- com a mi bé mereixia la pena sofrir una derrota pública. El resultat va ser lògicament una victòria vostra però en la meva opinió em vaig salvar del K.O. i solament vaig perdre per punts. Si ho cont és perquè el mateix dia vós vareu donar una conferència filosòfica d'aquelles disperses que es fan amb una escopeta de cartutxos plens de perdigons. Alguns perdigons encertaren el tir i altres foren molt desorientats i feriren a qui no devien. Entre el balins, vull dir, entre les opinions, més desencertades foren aquelles en què intentàreu contraposar els nacionalismes, sense distinció, als principis de la llibertat, igualtat i fraternitat. Fou el sofisme de sempre. He dit que vós, nacionalista español, parlau de nacionalistes sense fer distinció entre els nacionalismes invasors i violents com el vostre i el nacionalisme defensiu i pacífic propi d'alguns dels meus amics catalanistes, partidaris que totes les persones d'aquest món rebin l'ensenyament en la seva llengua nadiva, la del lloc on han nascut i crescut. He meditat una mica perquè els nostres pensaments són tan diversos i ara els lectors deuen estar ja una mica cansats. Deixarem aquesta explicació per una altra avinentesa i ara jo vos recoman que llegiu una mica Joan Fuster, al meu parer l'intel·lectual més important que ha tengut l'Europa del segle XX???????. Si en feis una lectura atenta comprendreu per què ell es declarava antinacionalista i conservador d'esquerres. Una posició política que jo ara li rob. Esper la vostra contesta Sr Savater. Si no ho voleu fer n'hi ha prou que ho feu privadament escrivint el meu nom i el de la Universitat de les Illes Balears. Vos estaré molt i molt obligat.

P.S. Senyor Savater, pens enviar aquesta carta en català al Diari de Balears i en castellà a El País. Són els diaris que llegesc amb major plaer. Serà significatiu veure quin dels dos la publica.