TW
0

Uns pocs dies a Barcelona també serveixen per recordar velles cantilenes: «Barcelona és bona si la bossa sona», per exemple. Però tot és relatiu o, com es diu ara, matisable. Hom pot trobar hotels molt acceptables de dues o tres estrelles a preus que, de fet, no arruïnen les economies de les classes mitjanes. I per als caps de setmana, alguns quatre estrelles fan ofertes temptadores. Explic a la tertúlia que es pot passar un dia en el centre amb quantitats mòdiques i, perquè ho entenguin, ho quantific. Hem de començar per dir que l'hoteleria catalana no sol incloure l'esmorzar en el preu de l'habitació, la qual cosa obliga el client a buscar-se la vida. Però bé, si un ja està en dança, de bon matí, el més normal serà que se cerqui un cafè més aviat net i endreçat, on podrà fer un cafè, amb entrepà i croissant, per uns cinc euros, aproximadament. He de recordar, una vegada més, que a Barcelona, res d'ensaïmades. Mai no n'he menjat una de bona, en el capicasal. El matí pot transcórrer tranquil de diverses maneres: les activitats de les institucions solen esser gratuïtes i l'oferta cultural, de qualitat. El barri gòtic i la catedral assenyalen una altra possibilitat. Les rambles són un espectacle constant de gent que protagonitza una representació on els mateixos actors són alhora espectadors i, com és ben sabut, les rambles acaben en el mar. Evitar els tril·lers, de totes totes. Encara n'hi ha, amb el mateix muntatge de sempre de la bolleta, les tres tapadores i els còmplices entre el públic, conxambats. Així, entre una cosa i l'altra, arribarà l'hora de l'aperitiu i cal aprofitar tenir eBoada's a l'abast. En el carrer Tallers, cantonada amb la Rambla de Canaletes, cal degustar un Dry martini autèntic per cinc euros. Desaparegut, com a cocteleria, el veterà Chicote madrileny (per bé que continuat, en un altre estil, per un deixeble que prop d'allí muntà eDe Diego), Barcelona té la millor cocteleria d'Espanya en eBoada's). Després, daixo-daixo, rambles avall, un arriba al carrer de Sant Pau. I a cinquanta metres de la via important, es troba l'antiga Fonda Espanya, avui Hotel Espanya, amb servei de restaurant i menús de qualitat a preus molt acceptables: si tries de tres plats, nou euros; si vols triar de quatre, dotze. N'Aquil·les em diu que, pel mateix preu, a Barcelona se'n poden trobar a dotzenes, de restaurants. I té raó. Però oblida alguna cosa.

-El restaurant de l'Hotel Espanya té el que no pots trobar a cap altre de la ciutat.

-Com és ara?
-Es tracta d'un bastiment modernista singular. Una veritable joia arquitectònica. I l'interior sembla un tros de museu dedicat al Modernisme, un moviment artístic estretament unit a l'eclosió de la burgesia catalana en el segle XIX.

-I per què et va semblar quasi un museu?
-Home, allò fou decorat per Lluís Domènec i Montaner, l'arquitecte que projectà ePalau de la Música Catalana i el Grand Hotel de Palma, entre altres. I mostra una extraordinària riquesa d'ebenisteria, ceràmiques, pintures, i una xemeneia monumental, de cinc metres, obra de l'escultor Eusebi Arnau, un altre modernista de prestigi.

-Ja veig que hi hauré d'anar qualsevol dia.
-Ah, i mentre dines, et posen de música de fons música gregoriana.