Barcelona és bona

30/11/04 0:00

Passar el cap de setmana a Barcelona, de tant en tant, desintoxica. Un recupera memòria, torna a trobar amics i, com sempre -la gran ciutat esgota- un sent dues alegries profundes: el moment d'arribar i el moment de tornar a casa. Aleshores s'evidencia com és de contingent la condició humana, sempre enyorant allò que no es té. Eleit motive aquesta vegada era presentar a l'Ateneu la novel·la Virgínia o les flames, de Núria Borrut Mulet, una autora que comença una prometedora carrera literària, després d'haver obtingut premis narratius a Eivissa i Lloseta. Núria es va sentir ben acompanyada per quasi un centenar de persones, moltes d'elles deixebles dels tallers de literatura que es fan a l'Ateneu sota la direcció de Joan Rendé, que fa alguns anys em descobria l'arquitectura i les boites de jazz a Praga, durant una trobada internacional del PEN club. Tornar a trepitjar l'Ateneu del carrer Canuda endegà una corrua de records: les trobades dominicals amb amics dels anys setanta: Antoni Lluc Ferrer, el malaguanyat Josep Elias, Benet i Jornet. I em portà a la memòria els versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, davant el jardí interior:

vellut i negre de palmeres
mai no agitades per cap vent.

Ho escrivia el 1933 i eren els versos finals de la primera publicació en vers Nou poemes, assenyalant, amb «Pluja en el jardí de l'Ateneu», el recer que ha estat sempre la docta institució per als mallorquins de lletres estudiants o residents en el capicasal. Una alegria immensa fou la retrobada amb Andrés Sánchez Pascual, després de més de vint anys d'haver perdut contacte. Havia estat a Palma director de la Normal, dins aquells anys setanta tardofranquistes i de transició, i és conegut dins tota Espanya per la important tasca realitzada amb la traducció de Friedrich Nietzsche. Fou un gran reencontre. «El Xoco» s'interessa per la presentació del llibre de Núria Borrut. Li explic quatre coses.

-L'autora, que a Palma, en el Palau March, es va mostrar cohibida, sense quasi gosar obrir boca, a l'Ateneu fou molt més expressiva.

-Natural. Se sentia abrigada per la companyia d'amics dins un clima i un ambient coneguts.

-Fou això, segurament. Aquesta escriptora, que pintava i va deixar els pinzells per l'ordinador, s'ha format a l'Escola d'Escriptura i Humanitats de l'Ateneu de Barcelona amb Joan Josep Isern, Isidre Grau i Maria Barbal, i sembla que es presenta fent una sortida de cavall sicilià, amb Virgínia o les flames, publicada a la col·lecció Bearn amb el número 4.

-Que no és la primera que ha escrit, crec.
-No. De fet és la quarta. Hi ha Greta, penjada a internet, L'ombra del llorer, premiada a Eivissa, i Petites mentides, a Lloseta. Les dues darreres estan a punt de sortir al carrer.

-I tu creus que es tracta d'un valor literari emergent?

-Si continua amb la mateixa intensitat i esforç té l'èxit assegurat. La seva escriptura crea atmosferes narratives que freguen la poesia i té una qualitat avui molt poc vigent: la consciència històrica, que potencia i aprofundeix el seu discurs. Amb aquestes dues qualitats les seves novel·les assoleixen valors durables.