Monleón, Premi Nacional de Teatre

Determinades persones honoren el premi que se'ls atorga, i aquest és el cas de Josep Monleón (Tabernes de Valldigna, València, 1927), recentment guardonat amb el Premi Nacional de Teatre 2004. La seva vida ha estat una lluita, més des del camp ètic que no des del polític partidista, per dignificar el teatre de tots els pobles d'Espanya. Des de Primer Acto, la revista que fundà el 1957, acompanyat per Àngel Ezcurra, López Rubio, Alfonso Sastre, Adolfo Marsillach i José Luis Alonso, ha clarificat, incansable fins al dia d'avui, el fet teatral amb voluntat alhora artística i compromesa. Cinquanta anys de treball com a teòric i crític del teatre, justifiquen que el jurat hagi estat unànime a l'hora de donar-li aquest premi en reconeixement al seu quefer com a estudiós i promotor. Els de la meva edat recordarem sempre la seva tasca de crític informadíssim i rigorós a Triunfo, aquell bastió de la llibertat tan enyorívol, atxa encesa dins la llarga nit de pedra dura del franquisme. I també en el camp cinematogràfic féu Monleón una aportació impagable al món de la crítica amb la creació de Nuestro Cine. Aquella revista era l'alternativa al formalisme nouvelle vague de Film Ideal, engendrada dins els paràmetres de Cahiers du cinema, per assolir una metodologia d'anàlisi de continguts de caire marxista. La valenciana Cartelera El Turia continuà aquesta mateixa línia. El fet, però, és que Monleón maldà sempre per conèixer i comentar escaientment qualsevol manifestació teatral que es donés arreu de la pell de brau. Sempre amb criteris heterodoxes. Una manifestació d'ara mateix ens pot servir per valorar quin ha estat el seu posicionament cultural: «Molts nacionalismes nodreixen la seva fúria furgant en el passat per tal de veure què va passar i què ens separa. Però hi ha una altra memòria, acompanyada de la raó i la reflexió, on apareixen clarobscurs, i aquesta comprensió global del passat és l'única cosa que ens pot ajudar». Madame Dormand em recorda que Josep Monleón sempre valorà molt alt el treball teatral -escrit i poc representat- del nostre Llorenç Villalonga.