Interiors cairotes

Passejant pels vells carrers del Caire, entre palaus, mesquites i escoles alcoràniques que s'han apuntalat perquè entre el pas i el pes dels anys, i també d'algun terratrèmol, les belles construccions d'antany sempre amenacen ruïna, es descobreix una vida intensa. Un riu de gent. N'hi ha que van carregats amb farcells que, per massa embalum, topen amb els vianants sense pressa que escodrinyen amb la mirada cada lloc de venda. Es veuen petites botigues agrupades per gremis, cosa que en principi facilita la compra. Aquí hi ha els llocs de sabates, allà els de les mantes o el de les teles que es venen a metres. Quan un es troba desenfeinat, no hi ha res com deixar-se endur per l'allau humana. I anar a la recerca de res i de tot. Fins arribar al punt en què la gent s'ha aclarit perquè ja no hi ha res a pelar.

Dins la societat musulmana sovint sorprèn veure les intimitats exposades sense cap mena de pudor. Mirant les dones que es mouen pel carrer -mocadors al cap, colors obscurs, vestits llargs- és difícil imaginar-se com serà la seva roba que no es veu. És llavors quan, dins la lluminositat del carrer, apareix un lloc dedicat exclusivament a la venda de roba interior de dona. Perquè la clientela es pugui fer una idea de com queda el model, cada peça està posada sobre un maniquí de plàstic. Escot generós, transparència insinuant, colors calents... Models, qualitats, preus diversos. Tot està a les mans d'un jove que, cal suposar, no tocarà dona fins que es casi. Però serà ell qui haurà de despenjar les peces i imaginar-se, si és possible, com quedaran a la dona que fa la compra. Possiblement al final del dia no en sortirà indemne.