Més gran va ser la victòria de Nixon

Sabien que Nixon era un mestre a l'hora de maquillar la veritat per aconseguir els seus objectius. En els anys trenta l'FBI no el va admetre com a agent perquè descobrí que no era cert, tal com havia declarat, que hagués exercit de gerent d'una benzineria mentre estudiava. Simplement, anava a aquella benzineria «a donar una mà». Més tard, en els anys quaranta, Dick Nixon acabà amb la carrera professional d'Alger Hiss, un brillant misser de Nova Anglaterra format a Harvard a qui acusà de comunista des del Comitè d'Activitats Antinord-americanes. Kennedy derrotà Nixon el 1960. Però aquest sempre va tenir suports per arribar a la presidència anys més tard. I el 1972, a la reelecció, va obtenir prop del 70% dels vots. Una onada de pessimisme envaí el progressisme occidental. Dos anys després, Nixon va haver de plegar humiliat per l'escàndol Watergate. Digué mentides fins al darrer moment, assegurant que no havia ordenat espiar la convenció del partit demòcrata.

Quan partí, ningú no es recordava dels impressionants resultats electorals obtinguts dos anys abans. Al capdavall, als EUA les cúpules fan la història. El poble només les ratifica.