Un assassinat a Holanda

El director de cinema holandès Theo van Gogh, familiar més o menys distant del pintor del mateix llinatge, ahir va ser assassinat a Amsterdam. Havia rebut amenaces de mort des que la seva pel·lícula Submissió, una visió sobre el tractament de les dones en la societat musulmana, va passar per la televisió holandesa. Estava treballant en una nova pel·lícula sobre Pim Fortuyn, el polític de dretes que va ser assassinat fa un parell d'anys, en plena campanya electoral. El lligam entre els dos és ara feta ben clara en la ment de molts holandesos, que ahir s'escandalitzaven per aquesta nova violència, que no és més que un atac contra la llibertat d'expressió i la llibertat política, tot i ser obra d'un solitari probablement desequilibrat. La mort de Van Gogh revifa totes les preocupacions sobre la convivència en una societat multicultural, i potser les exacerba, en un temps quan més d'un líder polític global no té manies de parlar de conflicte de cultures, com a apèndix de la suposada guerra contra el terrorisme. Fortuyn va ser la primera víctima d'un crim suposadament polític en molts anys. El cas reforça l'argument dels que volen tancar les portes d'Europa a nous immigrants i dels que argumenten que Turquia, una societat musulmana, no cap dins la Unió Europea. De manera més immediata, reforça la mà dels partits de dreta dins Holanda, un dels països amb més fama de ser una societat tolerant, almenys dins el nostre redol. L'assassinat de Van Gogh donarà més esperances electorals precisament als partits que defensen la ideologia com la de Fortuyn. Trenca un cop més la il·lusió que vivim en una societat segura i pacífica on la democràcia és tan arrelada que sabem resoldre les nostres diferències sense arribar a les armes. Està per veure si la reacció dins Holanda serà de reivindicar les llibertats o de demanar que es tanqui la porta als estrangers.