Tercera edat

Cada cop és més difícil dur un dels nostres majors a una residència pública. Comprenc que la demanda és enorme i que les nostres institucions fan el que poden, però han de pensar que ens trobam davant autèntics drames humans. Molts dels nostres majors quasi no es poden valer per ells mateixos i han pagat durant tota la seva vida per aconseguir un lloc de descans digne quan ja els fallen les forces. Crec que aquesta ha de ser una de les primeres -si no la primera- inversió d'una societat desenvolupada. Si només pensam a fer autopistes, anam de cap envers una societat insolidària, egoista, on cada individu mira únicament per ell. Que els nostres grans -als quals els ho devem tot- tenguin un tracte digne és fonamental per educar les generacions futures. És necessari fer més residències i dotar-les dels màxims mitjans possibles. A més, els partits que des de les institucions fessin realitat aquest anhel obtindrien molts suports i reconeixements. Molts més dels que es pensen. En una societat tan dinàmica com l'actual, on sovint treballen home i dona, és fonamental aquest suport públic. La família clàssica està desapareixent perquè així ho determina el ritme social actual. Les institucions han de saber estar a l'alçada d'aquesta realitat i fer tot el que puguin per la gent gran.