Darrerament el meu negre està una mica pesat amb l'actualitat política, i aquesta setmana no podia ser menys. «La Hispanidad», me diu, per telèfon, a una d'aquelles hores en què té el telèfon connectat, que el meu negre fa una temporada que fa un horari estrambòtic, per no dir estrafolari o simplement un horari per tornar boieta. El meu negre no ha fet pont, però no per això -o precisament per això, qui ho sap?- ha perdut l'actualitat. -Si Aznar arriba a convidar a la desfilada un subjecte amb una creu nazi penjada del pit, hi hauria hagut França i Espanya.
És que el meu negre darrerament té opinions contraposades a la doctrina oficial. Diu que és molt més greu això -un veterà de la Segona Guerra Mundial amb una condecoració del tercer reich- que una bandera de la mida d'un camp de futbol. Jo li dic que una cosa és una cosa, i l'altra és l'altra, que la Cruz de Hierro en la celebració demostra la concòrdia, la conciliació i el tarannà dialogant del president que té com a ministre José Bono. Ai, ai.
Realment, no era això, el que tocava: «jo volia», li dic al negre, «un article per desengreixar. Parlar de qualque satèl·lit d'Urà l'òrbita del qual ens serveixi per fer una analogia amb...»
-Amb el PSC, el PSOE i el govern tripartit -m'entaferra el negre.
-Nhomeno! -no m'agrada quan el negre me marca de prop, com un futbolista francès. I ara que em revé, em sap com a greu ser tan políticament incorrecte amb el meu negre i dir-li així... A partir d'ara, al negre li diré «proveïdor de continguts». Idò això, que no m'agrada quan el meu proveïdor de continguts per a l'article setmanal me marca tan de prop i gairebé m'obliga a signar comentaris que jo mai no faria. «És que pinten bastos», em diu mentre posa en marxa el meu ordinador, hi introdueix la MEVA clau, llegeix el MEU correu i acaba xatejant amb un amic meu amb el meu nom. I ara escriu un article basat en la cabra de la legió, que va desfilar dimarts amb els legionaris, la espanyolitat, el toro i la somera. L'home m'intenta fer quedar bé, perquè sap que si un dia surt massa de mare ell quedarà sense feina, i no jo: amb una telefonada al director d'aquest diari disculpant-me i prometent-li que li tallaré el cap al meu proveïdor de continguts per cercar-ne un altre més -com ho diríem?- ortoxdox i no tan ortopèdic, tendré les espatlles cobertes. I ell no. Així que el meu negre dels articles s'ha indignat per mi mentre jo me dedic a contemplar impertèrrit i un pèl perplex com a Catalunya s'ha deixat de banda la «construcció nacional» perquè ja no cal. I començ a pensar en l'article que no escriuré la setmana que ve, perquè no caldrà que despatxi el negre.
Com cada dimecres, deixaré que redacti també el missatge de correu electrònic on adjunta cada setmana el seu -el meu, vull dir- article: "hola qui ho rebi. aquí l'article per avui. siau feliços, si vos deixen". Encara tendrà raó...
Maties Salom, periodista
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.