Té sentit aquesta Festa Nacional?

La conquesta d'Amèrica pels espanyols no és precisament un exemple d'exaltació dels valors de l'humanisme. A força de rapinya i de matances es destruïren pobles i cultures, s'espoliaren les riqueses autòctones, s'humilià els vençuts, s'imposà el catolicisme amb la punta de l'espasa i es creà un odi que fins i tot no ha desaparegut del tot avui dia. Espanya no ha pogut formar mai un Commonwealth al voltant de la llengua i la cultura comunes, tal com han fet els anglosaxons. Els processos d'independència americans assoliren sovint una brutalitat enorme, com a Veneçuela, l'Argentina o el Perú a principis del XIX, o més tard a Cuba o a les Filipines. Les dèries imperials espanyoles acabaren en la guerra del Marroc, un fracàs que produí la caiguda d'Alfons XIII i l'arribada de la II República. Foren els militars africanistes -Franco, Mola, Yagüe...- els qui s'erigiren en hereus de l'imperi i provocaren una Guerra Civil sagnant, les seqüeles de la qual encara perduren. Les festes dels pobles lliures honoren els moments en què assumiren el seu destí com a col·lectivitat. Els nord-americans celebren la proclamació de la seva independència, els francesos el dia que assaltaren la Bastilla. No els passaria mai pel cap identificar festa nacional amb imperi. L'Estat espanyol ha de fer el mateix i trobar un data que sigui acceptable per tots els demòcrates. No és senzill quan es té una història tan tràgica. Tant com ho va ser la conquesta d'Amèrica.