Interrogants

Està clar que una televisió pública, per molt pública que sigui, és un reflex del tarannà dels dirigents polítics dels quals depèn. Em referiré a un cas concret que il·lustra molt bé el que acab de dir. Els dilluns al vespre TV3-Televisió de Catalunya emet, evidentment doblada en català, una sèrie anomenada De moda, una coproducció feta per una sèrie de televisions autonòmiques originàriament parlada en castellà. Simultàniament, Canal 9-Televisió Valenciana, fidel a la seva filosofia, l'emet en castellà sense doblar, exactament igual, m'imagín, que Telemadrid. La lectura que alguns deuen fer d'aquest fet és ben fàcil de deduir: TV3 representa el radicalisme, el fanatisme o la intolerància; Canal 9, per contra, representa la moderació, la tolerància, el bilingüisme plenament aconseguit en una terra on català (perdó, valencià) i castellà conviuen amb harmonia i en un pla d'igualtat i on tothom s'identifica per igual amb les dues llengües. Ara que a les Illes Balears és a punt de posar-se en marxa la IB3, se'm plantegen molts d'interrogants. Se'ns ha dit, això sí, que la llengua majoritària serà el català (o les tan famoses modalitats), per bé que no s'exclourà el castellà. Què farà la nostra futura televisió autonòmica en casos com l'esmentat més amunt? Seguirà les directrius dels nostres dirigents, afins als del País Valencià, o les dels del Principat? La resposta, ja ens la podem imaginar.