Contra la política dels desastres consumats

Molt sovint, els ciutadans estam amb ARCA. Per ventura hi hauríem d'estar més, perquè hi ha ocasions en què només a través d'ARCA podem salvar una mica l'honra. Ara n'és una. Algú havia de donar forma a una certa consciència popular que ens dictava la necessitat de fer front a uns governants i assabentar-los que no poden actuar amb total impunitat. Si no s'hagués reaccionat davant la barbàrie cultural de l'afer del carrer Antoni Maura, hauríem perdut potser una de les darreres oportunitats de restaurar l'autoestima ciutadana. Era molt clar que havien arribat a uns extrems inacceptables. No podien vexar els ciutadans fins a aquest punt. Tot això era molt clar, però semblava que res no commouria uns plans traçats per persones que governen una ciutat que no respecten. Alguns ens preguntàvem tímidament per què no es vertebrava de qualque manera el sentiment d'impotència i humiliació que patíem la majoria de ciutadans. Una de les maneres de donar forma a aquest sentiment i de positivar-lo era bastir una querella per les obres en qüestió. Si algú n'ha de respondre davant el jutge, que ho faci. Es tracta d'evitar que s'imposi brutalment la política dels desastres consumats, com tantes vegades passa, sense que ningú hagi aixecat el dit. Qui l'ha aixecat és ARCA. Però no ens podem permetre deixar-la sola davant tot un tenebrós entramat de poders fàctics. La societat civil -amb perdó- està obligada a fer-li costat. Col·legis professionals, UIB, OCB, associacions d'artistes i d'escriptors... haurien de personar-se en la causa, si és el cas, perquè els governants poc respectuosos amb la sensibilitat popular comprenguin que d'ara en endavant les coses seran d'una altra manera: que no estam disposats a permetre que continuïn rebentant nostre futur, que és el que es fa quan es destrossa el passat. La identitat dels pobles es nodreix de moltes fonts, i totes elles han de ser, com a mínim, respectades. Hi haurà governants que les posaran en valor i altres que preferiran desdibuixar-ne el missatge, fer-ne una lectura embiaxada. El patrimoni es presta molt a aquestes manipulacions. Si no molesta gaire per fer aparcaments, es redueix a atractiu turístic. Nosaltres no el podem entendre així, perquè és el conjunt d'obres i de llocs de la memòria que ens permeten saber-nos història, poble, comunitat. Els agressors del patrimoni han de saber que actuen directament contra nosaltres en tant que història, poble, comunitat. Tot això els ho ha dit ARCA, però els ho huríem de dir com més gent millor.