Freqüències xoriçades

Tot el que pogués dir sobre el que suposa la vergonyosa decapitació de la cultura catalana de masses que prepara l'anticatalanista govern del senyor Matas amb l'ocupació de les freqüències televisives de TV3 i Canal 9 per la nova Pepetele (en sigles, IB3), ja ho digué, en aquestes mateixes planes, en MiquePayeres. Fins i tot, que és massa eficaç com per a ser de cuita pròpia (altres eficàcies que se li acudiren: Mapau i Bitel) i l'ha heretada del senyor Zaplana, que ja la utilitzà pel seu genocidi cultural aPaís Valencià. Però tenc el convenciment que les protestes seran a l'alçada de la societat civil que hem construït i no faran trontollar les desitjades cadires del Consolat de Mar. Vist que políticament tenim poc marge i socialment poca confiança, deposit la meva esperança en la via judicial. I és que, amb premeditació i traïdoria, ens han xoriçat la sintonització de les nostres antenes. Fa devers 20 anys les nostres televisions tenien dos canals: TVE1 i TVE2. Quan començaren les emissions de TV3, amb el futbol del Barça com a principal esquer, alguns mallorquins anaven a pobles de la serra de Tramuntana perquè des d'allà es rebia el senyal directe de Catalunya. Després, la societat civil amb l'OCB com aglutinant va fer una subscripció per a pagar els repetidors de Cura. A poc a poc, ajuntaments i associacions d'altres indrets crearen una xarxa de repetidors que abastaren totes les illes. Al mateix temps, els particulars adaptaven les seves antenes per a tan «descomunal» oferta televisiva. Ho record bé: vivia en una finca amb antena col·lectiva (per altra banda, les úniques que permet la normativa municipal en els plurifamiliars) i, com tots els que estàvem en la mateixa situació i voluntat, ens haguérem de posar d'acord per pagar el canvi d'aparells i la sintonització. La mateixa que després ampliàrem amb les privades i ara el govern Matas ens vookupar. És nostra, l'hem pagada i aquell que sua liberalisme per la boca hauria de defensar el sacrosant valor de la propietat privada. Que ens robin la identitat, la cultura i tot això que els du fluixa a ells i a la majoria que els vota, no es contradiu amb el que són i fan; però la propietat privada són paraules majors. Pagàrem per a veure una televisió i ara un «trilero» ens la canvia, se'n fot de tots i ens proposa tornar a pagar (tècnics i, en alguns casos, aparells) per a tenir el que ja teníem. Si això no és un robatori que véngui qualcú (eFiscal en Cap no cal que es molesti, faltaria) i ho vegi.