L'expressió que encapçala aquest article significa que la persona que la pronuncia realitza una acció perquè li dóna la gana o perquè té voluntat de fer-la. També es pot dir, «perquè em passa pels collons». Aquesta expressió i alguna altra de similar és molt comuna en ambients on no és necessari guardar la compostura ni dur etiqueta i també als parlaments quan es creuen que els micròfons no estan connectats. En l'actualitat és molt usada entre la joventut i s'utilitza tant en català com en castellà. El fet que sigui una expressió interioritzada fa que moltes persones l'emprin sense adonar-se realment del seu significat o del que diuen. És el cas de moltes dones que l'usen sense ruboritzar-se i no se n'adonen que haurien de canviar-la, si no volen seguir fomentant el masclisme que inclou, ja que encertarien més si diguessin «per ovaris», però com que aquesta darrera expressió no és habitual, només les dones molt conscienciades contra el masclisme la utilitzen.
Tenim molts d'exemples d'ús d'aquesta expressió, com és el cas del ministre d'Agricultura Cañete del Govern Aznar, que va dir que el Pla Hidrològic Nacional s'aprovaria per collons, com així va ocórrer després. Un escriptor al qual li agradaven molt els colors de l'hivern i de la tardor, criticava que sempre es parlàs de l'explosió de colors durant la primavera i comentava que la primavera sempre havia de ser la bellesa per collons. Un periodista esportiu feia un comentari sobre un partit que el Barça havia guanyat jugant molt malament, però en un moment determinat deia que no li importava per res el joc i afirmava que si s'havia de guanyar per collons, doncs que per collons es guanyàs. Abans de les eleccions generals passades, el PP posava primeres pedres per diferents llocs de la Mediterrània sobre el PHN, encara que això fos impugnat a la Junta Electoral Central. Es comentava el fet de posar-la a Vinaròs d'aquesta manera: «això crec que ja és una mostra que passi el que passi, per collons i seguint el seu passeig militar, no volen aturar la col·locació de la primera pedra». Abans del darrer mundial de futbol es feia una enquesta sobre la participació de la selecció espanyola, i a la pregunta «per què creus que la selecció espanyola guanyarà el mundial?», una de les quatre possibilitats que s'apuntaven era «per collons». A un comentari periodístic sobre els fets desgraciats del 2003 es deia que la guerra ha estat irracionalment decretada per collons (oligofrènics) antidemocràticament i contra la voluntat majoritària del poble molt més intel·ligent que aquests collons... I fins aquí els exemples d'ús del «per collons», que es podria allargar fins a l'infinit.
No han passat massa dies després del compromís del delegat del Govern Sr. Socias davant Antoni Mesre pel fet d'haver hagut de patir vexacions per part de membres del cos esmentat, de fer que la Guàrdia Civil respectàs totes les persones que fessin ús del seu dret de parlar en la llengua pròpia i oficial d'aquesta terra, el català, quan s'ha tornat a intentar impedir exercir el dret de parlar-lo al sineuer Jaume Coll davant uns guàrdies civils i, a més, ha estat denunciat (per allò de qui pega primer, pega dues vegades) per parlar en català «per collons», segons els guàrdies, ja que ell nega que ho digués. Però si això hagués ocorregut així, si això fos el que hagués passat, si suposadament ho hagués dit, no hauria fet res més que utilitzar una expressió ben viva i que tenia i té tot el dret a usar, més si ministres del PP l'han usada sense cap problema. Però si no vols brou... doncs tassa i mitja, el jutge ha fet que Jaume Coll hagués de canviar al castellà, sense tenir-ne cap obligació, per fer la declaració, no sé si per... o per ignorància de la llengua d'aquí o què... i els intèrprets? Sr. Delegat, actuï ja, i així sabran que existeix.
Joan Lladonet, pedagog
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.