Còrsega

La legislatura passada, alguns elements del sector turístic anaven tan calents amb la seva particular croada per esmicolar el Pacte, que no els importà fins i tot actuar contra els interessos immediats del mateix sector -un «sector» que, aquí, no té clars els interessos futurs. És obvi que la guerra contra l'ecotaxa va degradar substancialment la imatge de les Balears, però hi va haver altres guerres, com és ara tota una campanya destinada a propagar una suposada oposició de l'esquerra al desenvolupament turístic, que el possible turista podia percebre com un avís per assabentar-lo que no era ben rebut en aquesta terra. Aquesta falsedat s'havia elaborat a partir d'una idea general que era menester replantejar-nos tots plegats el futur del turisme a les nostres illes, davant la sensació que l'actual model ens duria a un rosari de crisis i que inevitablement acabaria ofegant-nos: per defecte o per excés. Aquesta idea general va ser convenientment manipulada per inocular-hi una toxicitat perversa, però en qualsevol cas feia part d'una estratègia més àmplia, que finalment va obtenir uns èxits electorals suficients per posar el poder en unes mans menys crítiques, més dòcils i obsequioses. Passats un any i un trimestre llarg, de les qüestions de fons no se n'ha tornat a parlar en uns termes de rigor acceptables. La política turística serveix cerimoniosament els que tant ajudaren al canvi de poder, i més o menys podríem dir que és alimentada per la filosofia del qui dia passa any empeny, sempre que l'any deixi empremta positiva en uns determinats balanços. Les idees han desaparegut de la política turística, i estam, diríem, a mercè d'un mercat sobre el qual es té una escassa capacitat de maniobra. Si en turisme l'oferta crea la demanda, és obvi que l'oferta és, més que diversificada, anàrquica fins al deliri. La qüestió és que el panorama no presenta gaire novetats. I, és clar, l'improbable lector, arribat a aquest punt, té dret a preguntar-se per què, idò, insistim a llaurar en el mateix tros. La resposta és molt tímida, i vagament es relaciona amb un paper que informa sobre l'estat de la qüestió a Còrsega. Qualsevol comparació seria doiuda, ja estam, però en aquesta illa han patit un estiu de crisi turística, i la manera en què la societat civil i les institucions, a més de l'empresariat, han reaccionat, fent uns plantejaments seriosos de la qüestió, vulgues o no et deixa un solam de nostàlgia del que hauria pogut ser. Per exemple: ja no sabrem mai, aquí, si aquest turisme ha estat un mal necessari: l'arqueologia turística no ens en podrà donar el net amb molta precisió. Els corsos s'ho pregunten ara, quan encara el timó de la nau és bo de manar i la poca o molta visibilitat pot ajudar a fixar el rumb. Res, cabòries. De vegades val més creure en el destí, i salvar-nos així de nosaltres mateixos.