Corcons

Saber que el criminaPinochet acaba els seus dies passant comptes amb la justícia conforta l'esperit. A poc a poc, trenta anys després dels seus crims, ens serveix com a testimoni de la prevalença de la llei, per molt que la despistin uns i l'obviïn altres. Però aquest era un procés previsible després de l'actuació del jutge Garzón, que ens sorprengué. Cert que el 96, quan el jutge de l'Audiència Nacional obrí la causa, molts érem pessimistes sobre les seves possibilitats i, fins i tot, opinàrem que aquella era una altra estrellada de«jutge estrella». L'octubre del 98 tot canvià. Vull dir, les nostres malfiances; i quan quedà detingut a Londres albiràrem una oportunitat per a la justícia. Bé, tots no: cal recordar el fiscaFungairiño i la dreta cavernosa que el sosté i els entrebancs que s'inventaren (en els quals hi participà activament el misser de l'ambaixada xilena, Rodríguez Ramos, que ara fa el mateix a favor del batle Delgado). Potser perquè ja m'havia fet a la idea de veure el carcamal sanguinari passant comptes d'algun dels seus múltiples crims o potser perquè sé que el seu argumentari passava per la finalitat que justifica els mitjans a l'hora de salvar la pàtria i que això, encara que a les persones normals -sense canongies a Georgetown, perquè m'entengueu- ens sembli una monstruositat, a d'altres els sembla com els efectes secundaris d'una imprescindible i saludable vacuna. Bé, sigui pel que sigui, m'alegra més saber que per una carambola de la vida una comissió d'investigació del Congrés nord-americà ha descobert comptes milionaris de procedència de difícil justificació a nom de la família del sàtrapa en eRiggs Bank. Aquí sí que als benestants manifestants que el consideren un alliberador, un heroi, un model de rectitud i de suposat sacrifici per la pàtria els entra el dubte. I més que el dubte cap al xoriço engalonat -que poc dubte queda si es comparen públiques nòmines amb clandestins ingressos-, cap a la pròpia creença en el líder suprem i incorruptible model. Trontollen les veritats absolutes, les raons inqüestionables, les mirades parcials a la veritat que els envolta... Aquest sí que és un corcó en la memòria del criminal i dels seus còmplices. Mirau si és un corcó actiu que, la setmana passada, quan el jutge Guzmán anà a ca seva per a fer el que milers de partidaris pinotxetistes consideren una ofensa per a un home d'honor al qual li deuen la salvació de la pàtria, només dos d'aquests cecs d'esperit s'acostaren al lloc per a manifestar-li el suport. Dos. I si considerau una imprecisió parcial del corresponsal de premsa, posau-n'hi el triple: mitja dotzena.