TW
0

El Govern espanyol inspira un gran respecte als hotelers, tant com el menyspreu que experimenten cap a l'autonòmic i que han pogut experimentar tots els consellers de turisme de la història. El, tot i no ser polític, centrista Miguel Fluxá, aquell que pel bé d'Espanya desitjava Mariano Rajoy a Moncloa, ha iniciat la reconciliació amb Zapatero. Ahir, a les planes salmó del diari El País, - les mateixes a què abans acudí el seu col·lega Simón Pedro Barceló- certificà que Bambi «s'ha sabut rodejar d'un bon equip». Per ventura es referia al ministre Montilla, número dos del PSC, examic del PSIB-PSOE. Si no record malament, el millor argument contra Matas que Francesc Antich feu servir en el debat previ a les autonòmiques de 1999 fou un retall de premsa amb declaracions d'aquest mateix empresari.

A Mallorca la vida arriba a fer tantes voltes que pot marejar els navegants poc habituats. Pot ser aviat s'haurà imposat la consciència que, amb o sense crisi, alguna cosa no funciona en la indústria turística. El més temible és que els illencs ens solem prendre aquestes situacions a la tremenda i que, com es maniobri al voltant d'aquesta idea, més sensibles serem. Sense solució de continuïtat el nostre caparrí s'obsessionarà amb el turisme com a problema o amb els problemes del turisme o amb els dos pols alhora. De fet, això mateix ja ha succeït a la Platja de Palma, on la patronal protesta per idèntiques raons que el 99,9% dels habitants de la ciutat: renou, brutor, manca de cura de les infraestructures i inseguretat.

No ens torbarem a trobar algú que expliqui amb més o manco fonament que tot respon a un pla preestablert o, si més no, a una coincidència d'interessos. La capital ha de ser abandonada per tot aquell ciutadà que tengui prou doblers com per adquirir un xalet a les urbanitzacions que tan prop ens quedaran gràcies a les autopistes que amb tanta d'eficàcia executa MabeCabrer. En aquesta batalla, la infanteria està representada per un increment poblacional que l'Ajuntament obvia tant com pot; l'artilleria són les, d'altra banda, rendibles obres que no entén ningú i que, per tant, no cessen, sota el comandament del generaRodríguez.Si estam disposats a provocar un èxode, no és una minúcia que ens carreguem un dels vestigis més antics de la ciutat per construir uns aparcaments sense entrebancs? Així que, endavant, sense cap concessió al desànim, traslladem el pont musulmà d'Antoni Maura. L'oposició que brami. Per això està. Els governs no actuen així. Ens ho explicà ara fa un any el president: «El meu tarannà personal m'impulsa sempre a mirar cap endavant, a part que no tenc cap vocació d'exercir d'oposició de l'oposició. Tampoc no tenc temps, ni el té el meu govern, d'entretenir-se en aquests quefers quan tants afanys ens esperen i ens ocupen». Sempre he cregut que el conseller d'Interior no era al Parlament aquell vuit d'octubre de 2003.