Ferran Aguiló14/09/04 0:00
TW
0

La teoria de la infal·libilitat dels Programes Electorals comença a ser perillosa. Des de la clàssica atribució del poder d'amnistiar, per elecció popular, qualsevol malifeta fins a savieses sobrevengudes, coneixements indemostrats i veritats que només s'arrelen en la fe i el dogma, qualsevol bestiesa adquireix la carta d'autenticitat pel simple fet d'ocupar unes línies en un programa que pocs coneixen i menys han llegit complet. Ja està bé d'apel·lar a l'acceptació popular d'allò que la majoria desconeix i, en el seu cas, només pot escollir en la totalitat i no punt a punt. Desconec què hi pot trobar una part de l'electorat en persones com el senyor Matas i la seva cort. Però estic en la seguretat que se'ls vota -com als altres, que consti-, per generalitats, suposades fiabilitats i subjectives empaties. Per ara, i crec que va a pitjor, les campanyes electorals no són un inventari d'objectius i propostes ni les eleccions un contracte detallat en tots els punts. Almanco fins ara, ningú s'ha compromès de manera fefaent a complir tot allò que hi ha en el seu programa. Mentre, a la vegada, ens exigeixen que els reconeguem la legitimitat per fer-ho. Curiosa discrecionalitat: ens obliguen a acceptar-ho tot però no es comprometen a fer-ho.

l l l
Però no era a aquesta generalitat que hi volia dedicar les línies d'avui: qualsevol dia és un mal dia per entrar en un sistema de representativitat que ha quedat encotillat en el segle passat mentre la realitat del món s'accelera en aquest. Avui, segon dia d'un curs escolar amb novetats històriques, és més apropiat demanar-se qui cony signa l'invent dels dos mestres en una mateixa aula, amb quina autoritat moral i científica compta el responsable de tan delicada experiència, en quins antecedents es basa, en quin congrés de pedagogia s'ha presentat un estudi sobre els rols de cada mestre, com separar les tasques, com no interferir-se, quins efectes té sobre l'alumnat, quins resultats s'esperen... en definitiva: tot allò que fa referència amètode científic i no a la revelació divina al conseller. Mentre no ho signi ningú (per cert, tenim una UIB amb diversos departaments relacionats amb l'educació i encara no n'he sentit ni un bramul ni una mamballeta) és just atorgar la paternitat de l'engendre al conseller Fioque tan orgullós el presenta. Sabeu si els Estudis Policíacs per la Universitat de Barcelona, que figuren en el seu currículum oficial, dediquen part del seu temari a les diferents maneres d'afrontar l'ensenyament primari en una societat bilingüe? Costa de creure. Aleshores, si ningú signa o qui jeràrquicament signa no aporta seguretats sobre coneixements en la matèria, convendrem que es fan experiments sense base científica amb un tema tan delicat i principal com és l'ensenyament. «Palmeros» no n'hi faltaran, els mateixos que afuaven els inspectors d'educació a l'escola de Son Sardina -que hagueren de tornar empegueïts, perquè encara tenen vergonya- o que creuen que la llibertat d'elecció dels pares és per damunt de les futures possibilitats d'elecció que tendran els fills. Així anam.