D'entre totes les informacions, benèvolament o malèvolament tractades, d'efectes irreparables i de profundes conseqüències, o banals -com sols trobar-les- si llegeixes el diari amb alguns dies de retard, n'hi ha algunes que et sorprenen pel candorós tractament que en fan els mitjans. Bona part d'aquestes solen referir-se a mesures relacionades amb el medi ambient i a l'acció social. Així els responsables polítics de medi ambient, que desapareixen quan apareix la catàstrofe i el xapapote, ni que sia el domèstic en forma de contenidor o una piscina irregular damunt la línia maritimoterrestre, semblen tenir cera del corpus per renyar els ciutadans a través dels mitjans pel seu 'incívic' comportament. I la consellera de Presidència podria semblar ben bé el rei Baltasar repartint joguines a les cases balears pel con sud-americà.
Aquesta setmana han aparegut tortugues gegants per s'Albufera i la Conselleria del ram ha advertit que es pot multar els propietaris que abandonin les mascotes, igual que s'adverteix de sancions als comportaments incívics dels ciutadans que facin un ús indegut dels contenidors de fems. Escrivíem aquí la setmana passada que els punts verds de molts pobles semblaven solls modernes i la resposta no és sancionar ni amonestar l'empresa concessionària del servei, sinó el ciutadà maleducat. També aquesta setmana s'ha parlat d'una plaga -els tècnics de la Conselleria han advertit que no arriba a plaga, però és preocupant la propagació- d'un cuc que mata els garballons i les palmeres. No han anunciat cap campanya de divulgació ni cap acció concreta, sinó que han demanat als ciutadans que els informin i que adquireixin plantes amb 'garanties fitosanitàries'.
Però, entre totes aquestes informacions candorosament tractades, hi ha un estudi sobre la demanda de l'anomenada pastilla 'del dia després' que ingènuament ha pres també forma de notícia menor. Pel que sembla, estem a un 10 per cent de dones que acudeix al servei d'urgències a cercar aquesta píndola que els salvarà d'un embaràs no desitjat. Segons l'estudi, un 70 per cent addueix que el preservatiu es va trencar (si és que es col·loca com ho fan a una publicitat televisiva, potser no cal que ni es foradi). Si fos cert que els preservatius fossin tan fràgils, la indústria del ram requereix una inspecció que la fes enfonsar a la misèria. Potser les usuàries del servei d'urgència menteixin. A un centre de salut del Pla, que té una mitjana de 40 pacients per cap de setmana, no hi manca aquella que repeteix cada dissabte i descaradament diu que ho fa a pèl. Sia d'una manera o l'altra -les que confessen fer-ho a pèl sumen a l'enquesta el 16 per cent-, la xifra és preocupant i reveladora d'un papanatisme generalitzat que es creu que tots els mals se solucionen amb una pastilleta.
Educar, en la salut, en medi ambient o en temes socials, evidentment és prevenir, però vists els resultats de tanta publicitat i tanta educació social, mediambiental i sexual, sembla que el missatge que arriba ingènuament a la població no és l'augment de casos de sida i, cada cop més, a través de relacions heterosexuals, sinó que per cada excés hi ha un medicament de fàcil accés. Que a s'Albufera es podran veure tortugues gegants. O que els garbellons poden ser substituïts -com ho foren els pins tomats per la tempesta del novembre de 2001-, pagant per suposat, per esvelts i exòtics cocoters del Carib amb garantia i certificat fitosantirari. I no es fa aquí cap referència al món de la política. La prevenció és antiga i exigeix sacrificis i imaginació. La teràpia, en canvi, sempre és a l'abast de la mà. Fins i tot quan no es parla d'amor, sinó de terrorisme, com aquests dies.
I bé? Per a assumptes legals, en lloc de la píndola, com intel·ligentment recomanava Ferran Aguiló, sempre cal tenir a mà el dictamen de la fiscalia sobre l'error del complex Rasputín. Prevenir és curar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.