Rajoy i el nou model territorial

Però en ambients polítics socialistes hi ha molts dubtes que Mariano Rajoy s'avengui a negociar i, molt manco, a arribar a acords amb Zapatero sobre política territorial.

Però seria una llàstima que el cap de l'oposició anàs a la reunió carregat de prejudicis obtussos. El més important ara per al polític gallec és assentar-se com a líder del PP i intentar reconduir el seu partit cap a la línia centrista que abandonà José María Aznar durant la passada legislatura i que acabà per determinar la derrota electoral convervadora amb... Rajoy donant la cara.

I si ara el nou màxim dirigent popular es tanca en posicions dretanes rebutjades per la majoria de l'electorat, és molt possible que doni ales a Zapatero per tirar endavant i perquè trobi suports allà on ara hi ha reticències, com és el cas d'IU i ERC, entre d'altres.

El PP ha d'anar molt alerta a convertir-se en el partit del «no» en qüestions territorials. No ha d'oblidar que un dels grans èxits que determinen l'assentament de la democràcia des dels anys setanta fins ara ha estat l'Estat de les autonomies, que ha suposat un notable impuls per a no poques comunitats. Rajoy ara no es pot permetre el luxe d'intentar barrar o posar pedres en el camí d'aquest procés encara inacabat. Si ho fa, Rajoy incrementarà les seves dificultats per arribar fins al poder.

El PP té una assignatura pendent amb l'electorat: superar l'estil de cap quadrat que imposà Aznar. Ha de recobrar capacitat de diàleg i sentit de la tolerància i, sobretot, ha d'entendre cap on van els nous temps. Aviat es coneixerà l'autèntic tarannà de Rajoy i si té cintura o no en té, perquè si es tanca i es comporta com un clon del de Quintanilla de Onésimo, és possible que no tengui gaires oportunitats de ser candidat a president.