La República àrab sahariana democràtica

La costa sahariana es prolonga pel voltant de 1.200 km de faixa atlàntica escarpada i abrupta, però també amb ports excel·lents, platges molt llargues i ancoratges naturals.

Hi existeixen dos climes: un de continental semidesèrtic i tòrrid, típic de les regions d'Adrar Sutuf, Tiris i Zemmur; un altre a la costa i a la part occidental de Saguia el Hamra, amb un clima més benigne i una temperatura mitjana de 19 graus.

Els al·lots saharians que actualment viuen als camps de refugiats de Tinduf (lluny de la seva vertadera llar, a l'infern de l'hamada), passen els estius amb famílies espanyoles, franceses, italianes... per poder escapar de les altes temperatures i gaudir del clima mediterrani i, com no, de la mar.

Fins quan hauran de viure així? Quan es podran divertir en el seu clima variat, les seves platges, els seus rius, el seu desert, el que és seu i els ha estat arrabassat?

Senyors, les persones que acollim aquests al·lots no els donam res que ells no tinguin al seu país; hem d'exigir que aquest sigui l'últim estiu que aquests al·lots hagin de passar lluny de la seva família; hem d'exigir que aquests al·lots puguin gaudir de les seves pròpies platges, dels seus rius, de la seva llar.

Antònia Vidal de Vílchez. Bunyola.