Un segrest a l'Iraq

El ministre francès d'Afers Exteriors, Mr. Michel Bornier, aquests dies desplega una gran activitat diplomàtica per aconseguir l'alliberament del dos periodistes compatriotes seus, Christian Chesnot i Georges Malbrunot, segrestats a algun lloc de l'Iraq. L'insòlit de l'episodi és que els segrestadors exigeixen que a França no s'apliqui la llei sobre símbols religiosos, una llei que ha sorgit per defensar la laïcitat de l'escola francesa davant de la pressió, sobretot, dels musulmans residents en el país veïnat. És a dir, una qüestió que s'hauria de dirimir raonablement en el territori francès, es pretén que sigui decidida per pressions efectuades des de territori iraquià. La distorsió de la cartografia política, en convertir en internacional un afer intern dels francesos, ha de tenir alguna explicació. No crec veure-hi bellumes, ans al contrari: diria que el que ha creat Washington a l'Iraq és un espai en el qual, lluny de resoldre's les qüestions inexistents en què es basà la coartada per als crims de la guerra, la manca d'estat i les dificultats, per ara insuperables, de refundar-lo, possibilita un desordre internacional de característiques inèdites. Des de l'actual Iraq, arriba al món sencer qualsevol reivindicació de qualsevol grup, inexistent i tot, amb garanties suficients per provocar moviments al més alt nivell. Fins ara, totes les reivindicacions tenien a veure amb l'estat de coses al mateix Iraq, però el segrest dels dos periodistes francesos i les peticions per al seu alliberament constitueixen un salt qualitatiu que obre les perspectives més ombrívoles. Però no ha d'estranyar que així sia, ja que des del primer moment es va predir des de tots els costats que l'agressió de Washington crearia una frustració greu i un ressentiment explosiu en tot el món musulmà. Els fets que comentam són, en realitat, una manifestació d'aquest ressentiment, tota vegada que plantegen qüestions que depassen l'escenari geogràfic iraquià per proposar una qüestió per la qual milions de musulmans se senten, amb raó o sense, concernits. No és gens esperançadora aquesta nova situació, però tampoc no és sorprenent ni era imprevisible. Tots sabíem que Bush era una amenaça per a la pau mundial, que la seva acció criminal desbordaria els límits de l'Iraq, s'enllaçaria amb el gran assumpte pendent, Palestina, i finalment afectaria les relacions de l'Islam amb la resta del món. A Bush ja li començam a deure massa coses. És injust que només els seus compatriotes tenguin veu i vot per engegar-lo de la Casa Blanca. Dashiell Hammett, John Huston i John Reed, entre molts d'altres, hi contribuirien sense cap dubte.