El debat del PSM

És la crisi del PSM ideològica o generacional? Aquesta és la gran pregunta que s'han de formular tant els oficialistes com els renovadors amb vista al Congrés del partit. Les discrepàncies són ara mateix ideològiques. Els oficialistes defensen un model de pensament i una praxi d'esquerres i ecologista, aixecant la bandera tradicional del partit. Per la seva banda, els renovadors volen potenciar els ponts d'entesa amb ERC per un costat i amb UM per l'altre, sense imposar-se terminis. Veuen que el PSIB els menja terreny per una banda i ERC per l'altra, mentre que UM pot mantenir sense problemes la seva clientela de centredreta. Els oficialistes estan nucleats al voltant dels històrics Mateu Morro i Pere Sampol, i amb Biel Vicens com a aspirant a secretari general d'una candidatura intergeneracional però lligada amb fermesa a l'esperit dels pares fundadors. Els renovadors, encapçalats per Jaume Sansó, s'estructuren com a generació de mitjana edat. Freguen els quaranta anys i ja han assumit importants responsabilitats institucionals i professionals. Volen el timó per imprimir més ritme de futur al PSM. Pensen que ha arribat l'hora del relleu -de la mateixa manera que creuen que en pocs anys aquest relleu arribarà per a UM. Per tant, la crisi del PSM tal vegada no és tant d'ideologia com generacional. Evolutiva més que teòrica. Si és així, és possible -és imprescindible- la síntesi. No es pot ser nacionalista sense defensar el medi ambient; no es pot ser nacionalista sense sentiment progressista ni voluntat integradora respecte dels nouvinguts. Però, de la mateixa manera, els nacionalistes han de cercar el diàleg de totes les forces que lluiten per la nostra llengua, perquè no accepten cap supeditació orgànica amb Madrid. El PSM està en crisi, és cert, però el país tambe hi està. I el que fa falta és un PSM unit, que mantengui dreta la bandera de l'orgull i de l'autoestima.